171.
canallada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 canalla. 2 Acció pròpia d'una criatura. criaturada(->) 3 Acte propi d'un canalla. bretolada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
172.
muchacho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha m i f 1 [niño] nen -a, nin -a, vailet -a, marrec -a, xic -a, menut -uda, brivall m, brivant m, ninoi -noia, al·lot -a, criatura f. m 2 p fr [criado] mosso, criat. 3 [chico] noi, minyó, al·lot, xicot, xaval, bordegàs, bergant, galifardeu. f 4 [criada] minyona. 5 [joven] noia, minyona, al·lota [...]
|
173.
aviciat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 malcriat amanyagat consentit. Magarrufes de criatura consentida. 2 Que té un vici (dit d'una persona gran). empedreït. Un jugador empedreït. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
174.
engendrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (≠ concebre) (Engendrar es diu només del mascle, i concebre només de la femella.) procrear generar fer. Fer una criatura (a una dona). 2 En sentit fig. produir, causar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
175.
infantil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
infantívol pueril, s'usa hab. en sentit pej.; propi de la infantesa, però fet per una persona gran. acriaturat, com de criatura. Té una mentalitat acriaturada. minyonívol, propi d'un minyó. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
176.
bombo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hacer un bombo (a una mujer) fam fer un ventre, fer una criatura. 10 irse al bombo amer [fracasar] anar-se'n a can Pistraus. [...]
|
177.
revés
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-essa adj 1 [persona] difícil. Una criatura revessa, un niño difícil. 2 [cosa] difícil (o malo) de trabajar. Fusta revessa, madera mala de trabajar. 3 [problema] enrevesado -da, complicado -da, difícil. m 4 [pl: -essos] [cara oposada al dret] revés, reverso, dorso, envés. 5 [de la mà] dorso. 6 [...]
|
178.
niño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ña adj 1 petit -a, jove. Todavía es muy niña para ir sola, encara és molt petita per a anar sola. 2 [que hace niñerías] criatura, nen -a. m 3 infant, nen, nin, xiquet. Un niño muy instruido, un nen molt instruït. 4 [hijo] nen, nin, xiquet. Tienen dos niños, tenen dos nens. 5 fam [voz de cariño [...]
|
179.
pit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Li obrí el seu pit, le abrió su pecho (o su corazón). 8 fig [coratge, valor] pecho. 9 amb el pit obert [amb franquesa] a pecho descubierto. 10 colpir-se el pit (o donar-se cops al pit) [en acte de contricció] darse golpes de pecho, golpearse el pecho. 11 de pit [una criatura] de pecho. 12 donar el [...]
|
180.
criaturada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
al·lotada ninada noiada minyonada minyoniao minyoneria, cosa de poca substància, com les que fa un infant. capbuidada, criaturada feta per un adult. brivallada puerilitat, feta o dita puerils. canallada, acció pròpia de la canalla. coses de criatura entremaliadura(->) Manuel Franquesa i [...]
f 1 [celebració] fiesta. Una festa de família, una fiesta de familia. 2 crist fiesta, festividad. 3 [dia no feiner] fiesta. Demà ens donen festa, mañana nos dan fiesta. 4 [diada] fiesta, festividad, día festivo (o de fiesta). 5 pl [vacances de Nadal, de Pasqua] fiestas. Passat festes, la Pilar obrirà la botiga, cuando pasen estas fiestas, Pilar abrirá su tienda. 6 [sovint en plural] fiestas, carantoñas, caricias, mimos m. Tot era fer festes a la criatura, no paraba de hacerle fiestas al niño. 7 aigualir (o esguerrar) la festa aguar la fiesta. 8 fer festa [no treballar] hacer fiesta. 9 fer festa reg celebrar el santo (o el cumpleaños). 10 fer festa [d'alguna cosa] festejar, celebrar. Dona el pastís a la quitxalla, que en faran festa, dales el pastel a los niños, que lo festejarán. 11 festa de precepte (o manada, o colenda) fiesta de precepto (o de guardar). 12 festa major fiesta mayor, fiesta, fiestas pl. 13 observar (o santificar) les festes guardar (o santificar) las fiestas. 14 pagar la festa fig i fam pagar el pato (o el gasto p fr). 15 passat festes después de las fiestas, cuando hayan pasado las fiestas. 16 tenir festa [no haver d'anar a la feina] tener fiesta. ![]() |