FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que vetlla. Que es dedica a vetllar malalts. Una monja vetlladora. Tauleta, com la que serveix de suport a un llum durant una vetlla. Un vetllador de noguera. Tauleta que els sabaters, les cosidores i altres artesans feien servir per a posar-hi un llum i poder treballar de nit. Tauleta, generalment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinació a una activitat. Tenir afició als escacs, a la música, a l'esport, a fumar en pipa. Agafar afició a alguna cosa. Cultivar un hort per afició. Treballar un hort amb afició. Fomentar l'afició dels fills a llegir comprant-los llibres. No se li coneix cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer bé (a algú), fer-li beneficis. Havien beneficiat molt la seva família. Treballar (una cosa) perquè rendeixi un millor benefici. Fer valer (una terra), extreure amb guany (el mineral d'una mina), reduir i concentrar (mineral). Sotmetre (un mineral) al procés [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'armaments Acumulació competitiva de material bèl·lic entre dos o més estats, amb finalitats dissuasives. cursa de braus Correguda de bous b). Camí que recorre una peça, un objecte a treballar, en un mecanisme. La cursa de la llançadora. En les màquines [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procurar-se amb treball. El pa que menja, ja l'afanya prou. Treballar sol·lícitament. En la feina s'afanya molt. Lliurar-se activament a una tasca, a una acció. Mai més no acabarà la tasca: no s'hi afanya gaire. Fer diligències actives. Avui, per a guanyar-se la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exhaurir o reduir considerablement la força (d'algú). La caminada el va cansar molt. No el cansis fent-lo treballar tant. Llegir aquesta lletra tan menuda cansa molt la vista, els ulls. Cansar-se fent una pujada. No hi vagis corrents: no et cansis. No et cansis a voler-li-ho fer entendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Calçat de fusta tot d'una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l'hort, etc. Calçat de cuir, sense talonera i amb sola gruixuda de fusta o de suro. Embarcació de fons pla pròpia del golf de Roses. Tros d'arrel, de rabassa, destinada a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer créixer en nombre. Així multiplicareu els guanys. Créixer en nombre. Ara, s'han multiplicat les probabilitats. Creixeu i multipliqueu-vos. Algú, fer la feina de molts, estar en tot, etc. Aquesta dona es multiplica per poder dur la casa, anar a treballar i tenir cura dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense companyia, sense ningú més. Viu sol, des que se li morí la germana. Aneu-vos-en: deixeu-me sol. Hem deixat els nens sols a casa. En aquella casa era ell sol a treballar. Menjar pa sol. sol com un mussol Molt sol. un sol Un únic. No hi ha sinó un sol Déu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Envestir (algú) amb violència, especialment amb un vehicle. Un treball, un esforç, excessius, un tropell, un accident, etc., fatigar greument, malmetre (algú). Els esforços que faig tossint m'atropellen. Aquella malaltia l'havia atropellat i ja no podia treballar [...]
