1.
parlotejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar per parlar. [...]
|
2.
parlotejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
3.
parlotejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [parlar per parlar] hablar por hablar. [...]
|
4.
parlotear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr fam parlotejar, parolejar, xerrar, garlar, clacar, rallar. [...]
|
5.
parlar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [charlar] xerrar, parolejar, parlotejar, garlar, clacar. 2 [hablar] parlar, enraonar. [...]
|
6.
badajear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr fig, fam i p fr xerrar, parlotejar, garlar, menar (o tenir, o agafar) la taba. [...]
|
7.
rajar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 tallar. Rajar una sandía, tallar una síndria. 2 [hender] esberlar, fendre, esquerdar. 3 fam [acuchillar] foradar, punxar. v intr 4 fam i p fr [jactarse] fanfarronejar, pinxejar. 5 [parlotear] parlotejar, clacar, garlar. v pron 6 esquerdar-se, esberlar-se. 7 [acobardarse] arronsar-se, fer-se [...]
|
8.
picotear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [golpear con el pico] espicassar, picotejar. 2 [mordisquear] pellucar, espicossar. 3 fig [comer un poco] picar, pessigar, espessigar. v intr 4 [el caballo] brandar el cap. 5 fig i fam [charlar] xerrar, garlar, parlotejar. v pron 6 fig i p fr [reñir] picar-se les crestes, escatifenyar-se. [...]
|
9.
xerrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 parlar. moure xerra borinotejar parolejaro paraulejar parlotejar xerrotejar garlaro garolar clacar rallar(≠ ratllar) garrular verbejar gargantejar camandulejar, anar amb camàndules, raons, explicacions que no treuen cap a res. barbollaro embarbollar-se, dir coses pel gust de parlar, sense [...]
1 → parlar. moure xerra borinotejar parolejar o paraulejar parlotejar xerrotejar garlar o garolar clacar rallar (≠ ratllar) garrular verbejar gargantejar camandulejar, anar amb camàndules, raons, explicacions que no treuen cap a res. barbollar o embarbollar-se, dir coses pel gust de parlar, sense fonament de cap mena. menar (o tenir, o agafar) la taba fer petar el queixal fer el borinot fer córrer la llengua xerrar més que un sac de nous 2 v. tr. Contar quelcom mancant a la reserva deguda. reportar espiar (fam.) delatar ésser bocamoll (→ xerraire) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |