121.
albardilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 xalma (o sella) de domar [poltres]. 2 [almohadilla] coixinet m. 3 [de los esquiladores] bastet m (o gansola) de les tisores. 4 [agarrador de la plancha] coixinet m, drap m, agafador m. 5 arquit [tejadillo sobre un muro] cavalló m, esquena d'ase. 6 [de las ovejas] tou de llana [de l'esquena] m [...]
|
122.
allargar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 alargar. 2 aumentar, alargar p fr. Allargar una ració, un sou, aumentar una ración, un sueldo. 3 alargar, tender. Li allargà les tisores que demanava, le alargó las tijeras que pedía. 4 [temps] alargar, retardar, diferir, posponer. v intr 5 alcanzar. Fins on allarga, la teva escopeta?, [...]
|
123.
alargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer más largo] allargar, prolongar, continuar. 2 [añadiendo algo] allargar, perllongar. 3 [estirando] allargar, estirar, estiregassar. 4 [en el tiempo] allargar, prolongar, continuar. 5 [dar] allargar, passar. Alárgame las tijeras, allarga'm les tisores. 6 [desviar] allunyar, apartar. 7 [...]
|
124.
per
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temporal] para. Ho he d'acabar per a diumenge, lo tengo que acabar para el domingo. 12 per a [amb un verb en passiva pron o reflexa] para. Les tisores s'usen per a tallar, las tijeras se usan para cortar. 13 per al que para lo que. Per al que serveix..., para lo que sirve... [...]
|
125.
ahí
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
buscaba, vet aquí el que cercava. 13 por ahí [lugar indeterminado cercano] per aquí a fora, per aquí a la vora, per aquí al voltant. Me voy a dar una vuelta por ahí, me'n vaig a fer un tomb per aquí a fora. Las tijeras deben estar por ahí, les tisores deuen ser per aquí al voltant. 14 por ahí [lugar [...]
|
126.
mayor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [comparativo] major, més gros (o gran). Estas tijeras son mayores que las otras, aquestes tisores són més grosses que les altres. 2 major, principal. Calle mayor, carrer major. 3 [de más edad] més gran. Tu hijo es mayor que el mío, el teu fill és més gran que el meu. 4 gran. La hermana mayor [...]
1 talar, tallar arran de terra una arbreda. arranar o arrasar, tallar arran. Arranar l'herba. tallantar o esculpir (→), tallar figures de relleu. tallusquejar, tallar barroerament. retallar, tallar allò que sobra d'una cosa. entretallar, fer incisions o talls en una cosa; tallar figures de mig relleu. entallar, fer talls profunds en una cosa. cranar, fer un tall en una cosa com a senyal. seccionar, tallar, esp. en llenguatge mèdic. amputar (un membre del cos). cisar, tallar amb les tisores o la cisalla. cisellar, entallar amb el cisell. llevar. Amb un cop d'espasa li llevà el cap. troncar, tallar el tronc d'un arbre. truncar o troncar, tallar l'acabament o cúspide d'una cosa. Un con truncat (o troncat). segar. Segar el blat. Una màquina li va segar la mà dreta. xisquejar, tallar trossos prims d'una peça de suro. escatir, tallar, esporgar. Escatir-se les ungles. fendre o fendir (l'aire, el vent, l'aigua). Les fletxes fendien l'aire amb un brunzit. Cp. esberlar estellar o asclar. Asclar llenya. Estelleu aquestes cadires i cremeu-les. escapçar, pròp. decapitar (→); en general, tallar la punta d'una cosa. escabotar, tallar la cabota, la punta, una part, a una cosa. capolar o picolar, tallar en trossos petits. Capolar carn, llenya, un tros de metall. tatxar, fer un tall quadrangular en una síndria, un meló, etc., per comprovar-ne la qualitat. escodar, tallar pedra amb l'escoda. escarpellar, tallar amb l'escarpell. Heu d'escarpellar aquestes arrels, per treure-les. destralejar (amb la destral) dentar, tallar una cosa, esp. una roda o una cremallera, fent-hi dents. estassar, tallar la malesa, les bardisses, etc. esbarzerar, tallar esbarzers. abrillantar, tallar en facetes com un brillant. acoltellar, fer talls semblants a coltellades, en un vestit, com a adorn. esmotxar, retallar la vora o les parts sortints d'una cosa. Hem esmotxat la parra. guillotinar. Guillotinar una raima de paper. assocar (un arbre), tallar-lo arran de terra. desboscar, tallar un bosc. desboscassar, tallar llenya del bosc. trempar, tallar una ploma (d'oca) de manera que serveixi per a escriure. escrestar, tallar la cresta a un pollastre, etc. esmonyonar o espunyar, tallar els monyons, és a dir, les mans. desnassar o esnarigar, íd. el nas. desorellar o eixorellar, íd. les orelles. desmamellar, íd. els pits. Cp. xollar o esquilar, tondre (el pèl, la llana), bisellar, cairar, esgaiar, esbiaixar, dividir, separar, podar, esporgar, desbastar, escalabornar, barrinar o tribanar, fresar, serrar, ribotejar, etc. 2 (tallar-se pron.) → clivellar-se. 3 → encreuar-se. 4 → interrompre. 5 → aclarir. 6 → mesurar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
127.
gastar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
corroure castigar. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. esmolar(fig.), gastar una cosa amb el fregadís. L'ampit del pou està tot esmolat de la corda. erosionar(l'acció dels elements) remenjar-se(les tisores), gastar-se el fil per l'ús (Alc.). querar-se(fig.), gastar-se a poc a poc alguna [...]
|
128.
meter
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ingressar. 5 fam [comprometer] ficar. Meter en un lío, ficar en un embolic. 6 [aplicar] clavar. No le da miedo meter la tijera, no li fa por de clavar les tisores. 7 [invertir] posar, invertir, esmerçar. 8 [una prenda, una costura] estrènyer. 9 fam endossar, encolomar. El frutero me ha metido unas manzanas [...]
|
129.
cop 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hagis acabat, una vez que hayas terminado. 60 un cop de [acció brusca] -azo, -ada. Un cop de cua, un coletazo. Un cop de tisores, un tijeretazo (o una tijeretada). Un cop de telèfon, un telefonazo. Un cop de brotxa, un brochazo. 61 un cop de [acció ràpida] -ada. Un cop de pinzell, una pincelada. 62 un [...]
|
130.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj 1 bo -ona. Unas buenas tijeras, unes bones tisores. 2 [conveniente] bo -ona. Bueno para la salud, bo per a la salut. 3 [fácil] bo -ona, de bon. Un metal bueno de doblar, un metall bo de doblegar (o de bon doblegar). 4 [hábil] bo -ona. Tiene buenas manos, té bones mans. 5 [servible] bo -ona [...]
|