FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caragolar o retòrcer en excés, tant com es pot. A la tardor, els pàmpols s'assequen i es recaragolen. El senyor Jeroni, víctima d'un accés de tos, es recaragolava. Recaragolar-se de riure. Complicar per refinament excessiu (l'expressió d'una idea, d'un concepte). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'ocórrer. Encontre o esdeveniment casual. Idea que ocorre de sobte. Pensada enginyosa, aguda. Aparició d'un element lingüístic en un enunciat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suggeriment, insinuació, instigació. Prestar l'orella a les suggestions d'algú. Fet de venir a la pensa una idea o intimació capaç de produir una reacció automàtica com ara l'acompliment de certs actes, la percepció de certes sensacions. Procés [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apropiat, proporcionat, completament suficient, a un objecte, un fi, un propòsit. Definició adequada. Remei adequat. Compensació adequada. Idea adequada. En ling., que presenta adequació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una idea fixa, una preocupació persistent, apoderar-se de l'esperit (d'algú). Obsessionar-se per una fotesa. Obsessionar-se per la política, per fer diners. [...]
