11.
embarcador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc destinat a l'embarcament de gent, de mercaderies. [...]
|
12.
ensardinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encabir (gent) en un espai on estan molt estrets. [...]
|
13.
farfutalla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coses de no res. Gent rebutjada, mala gent. Mainada 1 2. [...]
|
14.
càfila
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de gent, especialment en mal sentit. Sou una càfila de mentiders. [...]
|
15.
estossinada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'estossinar; l'efecte. Matança de molta gent, feta amb crueltat. [...]
|
16.
motejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplicar (a algú) qualificacions, denominacions, despectives. Posar motius (a la gent). [...]
|
17.
capitanejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guiar o conduir (un nombre determinat de gent), ésser-ne el capità, exercir-ne el comandament. [...]
|
18.
dienda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que es diu entre la gent, especialment allò que es diu murmurant dels altres. [...]
|
19.
gernació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Multitud de gent. [...]
|
20.
mònita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Astúcia, traces, de qui sap anar al seu fi sense alarmar la gent, de qui sap trampejar les coses. [...]
|