1.
manejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer funcionar, fer anar, (un instrument) amb la mà o les mans. Manejar l'espasa, els rems, el ribot. Manejar la ploma, el pinzell. manejar el diner Fer-hi operacions de pagament, de cobrament, etc. saber manejar la ironia Saber-la usar oportunament. saber manejar la llengua Saber-la [...]
|
2.
manejament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de manejar; l'efecte. [...]
|
3.
manejadís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fàcil de manejar. [...]
|
4.
graponer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat d'habilitat, de destresa, a manejar, a fer les coses. Té uns dits graponers. D'una manera graponera. [...]
|
5.
manegívol -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és de bon manejar. [...]
|
6.
manejadissa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció múltiple de manejar o de manejar-se. [...]
|
7.
gruista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que s'ocupa de manejar una grua. [...]
|
8.
bran
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espasa que se solia manejar amb les dues mans. [...]
|
9.
manifassejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manejar arbitràriament afers que afecten una col·lectivitat o a altri. [...]
|
10.
espadatxí espadatxina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona hàbil a manejar l'espasa. Antigament, home amic de desafiar. [...]
|