FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de manejar, de fer anar o funcionar una cosa amb la mà o les mans. El maneig de les armes. dur el maneig d'una casa (o d'un afer, etc.) Dur-ne la direcció, l'administració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat. Això fa massa embalum. Cosa o pilot, munt, etc., de coses que, pel seu volum, és de difícil manejar, embarassa, etc. Hi havia darrere la porta un embalum de cordes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer força per vèncer alguna resistència, per manejar alguna cosa, per escapar-se, per desagafar-se. El lladre forcejà amb els guàrdies però no es pogué escapar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operar amb les mans. Manejar (un aparell científic, un mecanisme telegràfic). Manejar (substàncies químiques, farmacèutiques), triant-les, mesclant-les. En econ., transformar (un producte) en el procés de producció. Alterar (alguna cosa) d'una manera fraudulenta i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Difícil de governar, de manejar. Una criatura revessa. És revessa a qualsevol que li mani res. Difícil de treballar, de resoldre, d'aprendre. Una sardana revessa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manejar (una espasa, un floret, un sabre, etc.), fent esgrima. Emprar a tall d'arma (alguna cosa) per a atacar o defensar-se. Els arguments que esgrimí eren poderosos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra, en una paret, etc. Pal que es pot manejar a tall de bastó. Tros de branca que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre. Dret d'ancoratge. Piló 3 1. [...]