FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de construir, instal·lar i manejar els telègrafs. Telegrafia submarina. Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància de missatges en forma de senyals codificats, especialment els que són constituïts per impulsos elèctrics [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fàcil de manejar, de fer anar. Un obrellaunes molt pràctic. Que té pràctica en alguna cosa. Poc pràctic d'un ofici. Més donat a la pràctica que a l'especulació. Un esperit pràctic. Que es regula amb l'experiència de la vida, que sap executar les coses. Era un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (a algú) coneixements o informacions, especialment d'una manera metòdica. Instruir algú en música, en física. Cal instruir i educar el poble. Instruir soldats a manejar les armes, a fer el pas. Adquirir coneixements. La Coloma volia instruir-se en la història [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú combatent. Batre's a espasa. Manejar, esgrimir, l'espasa. Envestir l'enemic espasa en mà. Posar un militar l'espasa al servei de l'estranger, d'una causa política. estar entre l'espasa i la paret Estar en una situació de la qual és difícil sortir-se'n. passar a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància groguenca, combustible i fàcilment fusible, que segreguen les abelles i amb la qual fan la bresca dels ruscos. Cera groga, verge. Cera blanca. Figures de cera. Un motlle de cera. Tou com la cera. ésser com una cera Ésser dòcil, de bon manejar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vara de fusta, de bambú, etc., generalment amb puny i virolla, per a portar a la mà i repenjar-s'hi caminant. Ajut 2. Bastó de la seva vellesa i única consolació. Branca o tros de fusta prim i llarg que hom pot manejar fàcilment. Remenava les cendres amb un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mà per observar el seu estat de salut. prendre el pols a algú Sondar les seves intencions. Prendre el pols a l'opinió, al públic. Seguretat de la mà a fer els moviments adequats per a l'execució d'alguna cosa, com escriure, manejar una arma. Tenir bon pols. Tremolar-li a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina. La maniobra del canó. Art o tècnica de manejar les naus mitjançant les veles, les màquines, el timó, l'àncora, les amarres, etc. Operació necessària per a posar en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
es dona a una obra pictòrica, escultòrica, etc., especialment per millorar-la, perfer-la. No hi manquen sinó quatre tocs, i estarà llesta. Manera de manejar un artista, un artífex, etc., el pinzell, el burí, etc. Moment de tocar certs instruments, com les campanes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'abastament (Equus caballus). Cavall de sella, de muntar. Cavall de tir, de cotxe. Cavall de càrrega. Cavall blanc, negre, roig, bai. Cavall de raça, de pura sang. Cavall trotador, corredor, amblador. Guarnir, enganxar, menar, manejar, un cavall. Anar, muntar, a cavall. Baixar de cavall [...]