1.
call
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pas. 2 palmell. 3 durícia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
palmell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(de la mà) palma call. Ras com el call de la mà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
jueria
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
f. Barri dels jueus, que estaven obligats a residir-hi, sota unes ordenances inhumanes. call(ant.). El carrer del Call. gueto Cp. aljama: barri, en les ciutats medievals, de moros i jueus. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
pas
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tràmits a seguir. 4 petjada. 5 Acció de passar: trànsit. emboc, pas d'una cosa per un lloc estret. 6 Indret per on hom passa. passatge(obs.) portell, pas d'entrada en una tanca, en un marge, etc., que permet just el pas d'un carro. call, en l'expressió obrir-se call, obrir-se pas. També [...]
|
5.
durícia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(a la pell d'una persona) call durallo duralló callositat mula, durícia que es fa a les mans amb el fregadís d'una eina, etc. ull de poll, durícia al peu. llosa, durícia que es fa al voltant d'un gra. genollera, durícia al genoll. colzera(al colze, esp. de certs animals) Manuel Franquesa i [...]
|
6.
barri
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
important de certa homogeneïtat. La barriada de Sants. aljama, barri, en les ciutat medievals, reservat als moros o als jueus. jueria o call, barri de jueus. gueto, barri clos destinat als jueus en les ciutats medievals. moreria, barri de moros. burg, raval, carrer forà. extramurs, barri situat fora [...]
|
7.
camí
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lloc. marrada o marranxola, camí que fa marrada. galeria, camí subterrani. mina, galeria subterrània. davallada, camí que davalla. calçada, camí empedrat. canaró, caminal o callís, camí estret entre horts. call, camí estret i enclotat. Obrir-se call, obrir-se camí, obrir-se pas. vial, camí [...]
|
8.
cruïlla
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cantons del Call. laberint(per ext.), encreuament de molts camins, de moltes galeries d'una mina, etc. bifurcació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
ull
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 forat, clariana, brot. 2 Ull d'una eina (martell, aixada, etc.): Dolla. Ull d'una lletra: Caixer. El caixer de la «e». Ull de l'escala: Badaloto badaluc. Buc. Caixero caixa. Cos(Alc.). Ull d'una font, riu, etc.: Ullal. Deu. Ull de poll: Call. Ull d'un pont: Ulleral. 3 A ull: A bell ull [...]
|
10.
treballar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, treballar, afanyar-se per aconseguir una cosa. calquejar, treballar afanyosament a un fi. maçolar, treballar en una feina pesada. Aquell pobre home maçola només per poder tirar endavant. cooperaro col·laborar, treballar ensems amb altri a un fi determinat. posar call en una feina, es diu del qui [...]
1 v. intr. ocupar-se feinejar (→), fer una feina. laborar, treballar prolongadament en una cosa. Laborem per la depuració de la llengua. jornalejar, treballar a jornal un dia aquí, l'altre allà. treballotejar o treballuscar, treballar adés en una feina adés en una altra. besunyar, treballar, afanyar-se per aconseguir una cosa. calquejar, treballar afanyosament a un fi. maçolar, treballar en una feina pesada. Aquell pobre home maçola només per poder tirar endavant. cooperar o col·laborar, treballar ensems amb altri a un fi determinat. posar call en una feina, es diu del qui fa molt de temps que hi treballa. atrafegar-se o afanyar-se, treballar excessivament. escarrassar-se o escarramicar-se, íd. rompre's l'esquena (fig.), íd. traüllar, treballar per aconseguir una cosa. El diable, diuen, traülla per perdre les ànimes. cavar (fig.). No cavis més, que no en sortiràs. llaurar (fig.). Llaurar en arena, treballar inútilment. pencar (fam.) sirgar (fam.) triscar o trescar, treballar afanyosament. tascar, fer la seva tasca. posar-se a la tasca, posar-se a treballar. cremar oli (en una cosa) (fig.), treballar-hi molt. suar (fig.). Per obtenir això, he hagut de suar molt. desmanegar-se, treballar afanyosament. Desmanegar-se per obtenir una cosa. pastifejar, treballar malament, fer malament les coses que hom fa. magencar, fer els treballs de la terra que hom sol fer pel mes de maig. remagencar, tornar a magencar. fustejar o fusterejar, treballar de fuster, sense ésser-ho. ferrerejar, fer treballs de ferrer sense ésser-ho d'ofici. fer passos (o diligències), treballar per l'obtenció d'una cosa. bellugar-se, íd. Ant. Desfeinar-se. Desvagar-se. Sortir de feina. Fer festa. Folgar. Dropejar o gandulejar. Viure amb l'esquena dreta. 2 llavorar (≠ laborar), v. intr., treballar, una corda, una biga, una paret, etc. Aquest arc no llavora: només és decoratiu. 3 → produir. 4 v. tr. → afaiçonar, fer. 5 no deixar de la mà (un afer), treballar-lo. negociar. Va negociar la pau amb l'invasor. Cp. gestionar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |