FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entrada en servei actiu d'un militar destinat a un cos o que hi torna després d'haver-ne estat donat de baixa. Document que acredita la dita entrada. Inclusió d'un nou associat en la llista d'una associació. donar d'alta Declarar ingressat en un cos, en una associació. donar d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el qual, en posar en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, es produeix la fixació en aquest dels cations o dels anions de la dita solució, mentre passen a la solució unes quantitats equivalents d'anions i cations procedents del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany al comú dels homes, que és admès pel comú dels homes. Segons una dita vulgar. Que res no distingeix del comú dels homes o de les coses de la mateixa espècie. Propi del llenguatge parlat, corrent. Paraules de l'ús vulgar. Un dels noms vulgars de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El ritual més important de les esglésies cristianes en memòria de l'última cena de Jesucrist. Dir, celebrar, el sacerdot la missa. Anar els fidels a missa. Oir missa. Sortir de missa. Missa dita, cantada. Missa de difunts. Missa nupcial, de noces. missa baixa Missa resada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usat precedint un participi passat, no gens bé. Una cosa mal feta. Un llibre mal escrit. Un sac mal cosit. Una persona mal vestida. Una paraula mal entesa. Una ampolla mal tapada. Una paraula mal dita. Una proposició mal acollida. Usat acompanyant una forma verbal, d'infinitiu o flexiva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una paret feta de pedra a tots dos costats, pedra que agafa tot el gruix de la paret i es col·loca de tant en tant per donar-li més consistència. Pedra o pedra artificial que té el gruix de la paret de la qual forma part i que és disposada de cara a cara de la dita paret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, exacte quant a pes, mida o mesura. No trobo la paraula justa. Una expressió justa. El vestit li va just, que ni pintat. És el preu just. M'han donat el pes just. Cal reduir-ho a les seves justes proporcions. justa la fusta! Expressió usada per a manifestar l'acord amb una cosa dita, l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
això mateix! Expressió usada per a manifestar l'acord, la conformitat absoluta amb alguna cosa dita, per a fer-ne ressaltar l'exactitud. això sí Expressió que introdueix un contrast o una atenuació respecte del que s'acaba de dir. Ara ja està fet: això sí, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convinença per la qual dues o més parts litigants sotmeten la qüestió a un arbitratge. Resignar-se a un compromís. Escriptura o acta en què consta la dita convinença. Signar un compromís. Resolució d'un litigi per arbitratge, transacció. El plet fou [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de confessar o de confessar-se. Morir sense confessió. Fer una confessió general. El secret de la confessió. Fer la confessió de la seva falta. Fer confessió pública de la seva fe. confessió auricular Confessió dita a l'orella, privadament [...]
