1 Inclinat a parlar molt. parlador. garolero gàrola garlaire garrulador barbollaire garganter paraulero paroler rallador tenir més paraules que un breviari(Alc.) ésser un borinot, dit d'una persona que mai no calla. ésser un palatreca(xerraire informal) ésser una mallerenga(persona xerraire). [...]

xerraire. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

xerraire. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

xerraire. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

xerraire. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

parlador, xerraire. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adj. i m. i f. El qui divulga. propalador(de rumors, notícies, etc.) propagador propagandista(d'una doctrina, religió, etc.) difusor xerraire(->), de secrets. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adj. parlaire enraonadoro enraonaire parlero paroler garlaire conversador discursiu. És un home més aviat callat que discursiu. loquaç verbós xerraire(->) tenir bon picarol, ésser molt parlador. Ant. Callat. Taciturn. Manuel Franquesa i [...]

1 abellot bufaforats 2 Fig. impertinent, xerraire. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

reservat discret clos mut retret reticent taciturn quiet silenciós. Ella estava silenciosa. Ant. Xerraire. Comunicatiu. Conversador. Parlador (->). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]