FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell ortopèdic. Aparell elèctric, automàtic. aparell de rellotgeria Mecanisme anàleg al d'un rellotge que serveix per a mesurar el temps, per a moure uniformement una cosa. Conjunt de bossells o quadernals d'una nau que, units per una corda, un cable o una cadena, permet realitzar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
toca millor que l'altre. tocar hores Un rellotge, una campana, fer sentir els sons indicadors de les hores. Ara toca la una. Ja han tocat dos quarts? Me'n vaig corrents. Són les tres tocades. L'escolà toca a missa. Les campanes toquen a morts. tocar a foc Tocar les campanes en senyal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les característiques geomètriques estructurals d'una gran unitat geològica deformada. Barra de ferro l'ombra de la qual assenyala l'hora en un rellotge de sol. Prolongament filiforme de l'ovari d'una flor, que sosté l'estigma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Portar el vestit estripat, els mitjons foradats, les mitges al garró. Portar coll planxat. No porta mai rellotge. Portar ulleres. Portar dol. Anar (amb algú) al costat, davant, darrere, etc., dirigint-lo. Portava al seu costat una noia molt bufona. Fer anar, dirigir. Aquell dia portava un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar (alguna cosa d'altri), sovint contra la voluntat d'aquest, amb una certa violència. Prendre una ciutat a l'enemic. M'ha pres la sota amb l'as. M'ha pres la reina amb un peó. Li han pres el rellotge. M'ha pres el mocador de la butxaca. Li han pres el seti, el lloc. Li van prendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i s'ha fet una banya. Punta d'una cosa en forma de mitja lluna o de forca. Extremitat de les dues que té l'àncora d'un rellotge per a evitar que pugui escapar-se de l'eix del volant. banya d'una enclusa Extremitat d'una enclusa que té forma cònica. Barra que funciona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'un aparell de rellotgeria. Les rodes d'un rellotge. roda caterina [o roda d'àncora, o roda d'escapament] Roda dentada del mecanisme d'escapament d'alguns rellotges, de dents agudes i obliqües, que és accionada per les paletes de l'àncora. En les armes de foc antigues, roda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
magnètic. agulla de carburador Peça del carburador que regula el pas de la mescla. agulla de fonògraf Part mòbil d'una càpsula fonocaptora. agulla de la balança Tija que indica si la balança està en equilibri. agulla de rellotge Busca 2 1. agulla de rellotge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cos, evacuar. El malalt ha anat dos cops avui. Funcionar, procedir o realitzar-se. Fer anar el rellotge. Aquest rellotge no va: està parat. Anar de pressa el pols. Ja no li va el cor. El negoci va malament. Com va la collita? Anar cansat. Anar de debò, anar de per riure. La festa va anar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. —Quina hora és? —Són les tres o són tres hores. Saps a quina hora arribaran? L'hora de sortida d'un tren. Tocar hores el rellotge. l'hora zero [o les zero hores] Les dotze hores de la nit. hores canòniques Hores en què hom recita tal o tal part del breviari. l [...]
