FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
convé molt d'escoltar atentament l'explicació: no el distreguis parlant-li. Procura distreure'l: que no s'adoni que sortim. Una persona, apartar l'atenció d'allò a què s'aplica o hauria d'aplicar-se. Quan li contava això, a cada moment es distreia escoltant els sorolls del [...]
[pp: distret -a] v tr 1 [diners] distraer. 2 [l'atenció] distraer. No distragueu el conductor, no distraigáis al conductor. 3 [divertir] distraer. 4 abs distraer. El cinema distreu molt, el cine distrae mucho. v pron 5 [oblidar-se] olvidarse. M'he distret de portar-te el llibre, me he olvidado de t [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(distreure'so distraure'spron.) encantar-se badar. Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat, menys jo. comptar les bigues, distreure's durant una conversa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de distreure o de distreure's; l'efecte. La distracció d'una suma important. Tenir una distracció. Perdoneu la meva distracció. Ha estat una distracció. Allò que distreu l'atenció, que diverteix. Tenir necessitat de distraccions. Li heu de procurar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a distreure's de les obligacions quotidianes. No tenir lleure de fer una cosa. No saber algú aprofitar els seus lleures. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una cisa (en una peça de vestir) perquè tingui la forma i les dimensions indispensables per a un ajust perfecte. Aplicar l'impost de la cisa (a un producte). Distreure fraudulentament (part d'una quantitat). [...]