àrtico hiperbori(tèc.), del pol nord. antàrtico austral(tèc.), del pol sud. circumpolar, situat als volts d'un pol terrestre o celeste. Mars circumpolars. Constel·lació circumpolar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. polar. 2 m. vent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(f. ossa) cadell(f. cadella), petit de l'os. os blanco os polar os bru os gris Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 estrella estela astre estel polar(o del nord) estel de la tramuntana, estel polar (Alc.). estel matutí (o del matí, o de l'alba), el planeta Venus. estel vespertí (o del vespre), íd. estel amb cua, cometa. estel fugaço bòlid, meteor lluminós. estel errant, íd. estelada, les estrelles en [...]

1 dirigir(->) conduir. Conduir un cec. pilotar(una nau) capitanejar orientar. Els mariners s'orienten per l'estel polar. encaminar fer de guia(a algú) servir de guia(a algú) menar. Menava el ramat a una pastura grassa. 2 (un vehicle) conduir. 3 regir-se, guiar-se per [...]

carta, mapa, esp. marí. Carta de navegar. Carta arrumbada, la que té marcades les rutes. pla(d'una ciutat, d'un terreny reduït) mapamundi, mapa de tota la terra, dividida en dos hemisferis. planisferio astrolabi, projecció polar dels dos hemisferis de l'esfera celeste. Cp. atles, portolà [...]

meteorit meteoròlit aeròlit, pedra meteòrica. bòlid, meteor igni que travessa l'atmosfera deixant un rastre lluminós, especialment el que explota i provoca la caiguda d'aeròlits. estel fugaç, bòlid. Els fenòmens meteòrics més coneguts són: Arc iris ( arc). Aurora ( alba). Aurora polar (boreal o [...]