1.
estirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estrebar, estirar amb força. tirar, treure una cosa de lloc estirant-la sense aixecar-la. Els bous tiren l'arada. tibar, posar una cosa tensa estirant-la. estiregassar, estirar amb força. estirallar, íd. estireganyar, estirar una cosa fins a deformar-la. distendre, íd. allargassar, estirar [...]
|
2.
desencongir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estirar, allisar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
tibar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. tesaro tensar trincar estirar(->) 2 v. intr. llavorar. Amolla el cap de proa, que llavora massa, que està massa tibant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
sirgar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estirar. 2 Fig. treballar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
estrebar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Descansar el pes d'una cosa sobre una altra. recolzar, fundar-se. 2 esforçar-se. 3 v. tr. estirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
estirada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció d'estirar. estirament tibament estrebada(->) estiregassada, estirada violenta. bursada(ràpida i violenta). Li arrencà el collar d'una bursada. 2 creixença. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
màxim
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 súmmum(m.), el grau més alt al qual arriba una cosa. El súmmum de la imbecil·litat. màximum extrem(->) 2 Com a màxim: Pel cap alt. A tot estirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
almenys
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
almanco(dial.) si més no si no més(≠ si només) si altra cosa no pel cap baix tirant curt com a mínim Ant. Pel cap alt. A tot estirar. Com a màxim. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
arrossegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
des de terra amb una sirga o corda. portar(o traginar) a ròssec garfullar, un corrent d'aigua (riu, etc.) arrossegar terra de les seves vores. Cp. estirar, emportar-se 2 (arrossegar-sepron.) anar a rossegons 3 Fig. ocasionar, obligar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 rossegar (≠ rosegar) arriar, arrossegar un vehicle. Un carro arriat per tres mules. tirar. Hem de tirar aquest moble una mica més ençà. remolcar. La locomotora remolcava un tren de vint vagons. sirgar, fer avançar una embarcació paral·lelament a la riba (esp. en un canal o riu) estirant-la des de terra amb una sirga o corda. portar (o traginar) a ròssec garfullar, un corrent d'aigua (riu, etc.) arrossegar terra de les seves vores. Cp. estirar, emportar-se 2 (arrossegar-se pron.) anar a rossegons 3 Fig. → ocasionar, obligar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
malgastar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ malversar) malbaratar balafiar dilapidar despecegar rebentar. En poc temps ha rebentat la seva hisenda. dissipar. Ha dissipat tot el seu patrimoni. esbutxacar polir-se els diners, esp. d'altri. estirar més el braç que la màniga tirar la casa per la finestra, fer despeses molt grosses. Cp [...]
|