Resultats de la cerca frase exacta: 61

21. septet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició musical per a set instruments o veus. Conjunt dels set executants de septets. Estrofa de set versos. [...]
22. estança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habitació, apartament, on s'està algú. Estrofa formada per la combinació de versos decasíl·labs i hexasíl·labs, en nombre i disposició variables. [...]
23. antístrofa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el cant coral grec, la tornada dels cors responent exactament a una estrofa prèvia. Repetició de mots en un ordre invertit. [...]
24. epode
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el cant coral grec i en la poesia antiga, grup de versos de mètrica diversa que segueix l'estrofa i l'antístrofa. [...]
25. sextet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
26. tanka
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrofa clàssica d'origen japonès de trenta-una síl·labes mètriques, repartides en cinc versos segons l'esquema 5-7-5-7-7. Dues tankes de Carles Riba. [...]
27. haiku
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrofa d'origen japonès formada per disset síl·labes mètriques, repartides en tres versos segons l'esquema 5-7-5, que constitueix la primera part d'una tanka. [...]
28. lira 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument cordòfon que es toca pinçant les cordes amb un plectre, usat pels antics grecs, especialment per a acompanyar el cant i la recitació. Inspiració d'un poeta. Estrofa, originària de la poesia italiana, formada per cinc versos, el segon i el cinquè dels quals [...]
29. unisonant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la poesia occitana i en la catalana clàssica, que l'element de rima de la primera estrofa es repeteix en les altres que integren la composició. Cobles unisonants. [...]
30. rimar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer rima, trobar-se en una poesia fent rima. El mot comença rima amb el mot pensa. En aquesta estrofa pastor rima amb cançó. El quart vers rima amb el primer i el tercer amb el segon. Fer rimar. Alguns no admeten que hom rimi bona amb segona. Fer versos rimats. [...]
Pàgines  3 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>