FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Serveix per a introduir una proposició en què es dona la raó d'allò que s'ha dit en la proposició anterior. Dona'ls el que et demanen, car, si no ho fas, correm un gran perill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (els cabells, els pèls) s'ericin i s'estufin. No li esborrifis els cabells, que després em costa pentinar-los. Els cabells, ja se'ls ha allisats; però tot seguit se li esborrifen. Un bigoti esborrifat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona, quan va immediatament darrere d'un verb acabat en consonant o u subjuntiva. Cull-los i porta-me'ls. Mireu-los. Digueu-los que vinguin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar notícia (a algú) d'alguna cosa perquè estigui advertit i obri en conseqüència. Quan arribaran, avisa'm. Si em feu avisar a temps, vindré a rebre'ls a l'estació. Advertir, aconsellar. Ja l'he avisat, però no vol fer bondat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concreció del pla d'estudis general elaborada pel mestre per a una classe determinada. Conjunt de programes que componen el temps d'emissió d'una cadena de ràdio o de televisió. Planificació prevista dels programes que s'han de produir o contractar per a emetre'ls. En ràdio o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resguardar del fred. Abriga'ls amb aquesta flassada. Abrigar-se amb un tapaboques. Abrigar amb una manta. Posar a cobert de les injúries del temps. Aquest ràfec ens abrigarà contra la pluja. Abrigar una planta contra el vent. Posar a l'abric (una nau). Cobrir, tapar. La neu ja abriga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir d'aigua. Enaiguar els camps. El prat s'ha enaiguat. Se li enaigüen els ulls. Aigualir 1 1 . Un infant de pit, decandir-se, esdevenir flac, trist, macilent. En aquella casa, hi havia una nena que tot sovint se'ls enaiguava. El bestiar, patir d'enaiguament. Si pengeu el morralet a una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Determinar el valor (d'una cosa). Cal primer apreciar els desperfectes. Apreciar la distància. Percebre 1. Amb la radiografia el metge va poder apreciar l'existència de la lesió. Reconèixer el valor, el mèrit, etc., (d'alguna cosa). Són sacrificis que no te'ls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar, en certs jocs, com els escacs, (les peces) en llurs llocs corresponents del tauler per començar a jugar. Iniciar (el joc o la partida). Iniciar (una discussió, una conversa, una contesa, un combat, etc.). entaular diners Jugar-se'ls. Asseure's a taula per menjar. Ens entaularem a [...]