FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part, generalment estreta, del cos de l'ésser humà i de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. Coll llarg, curt. Lligar una bèstia pel coll. Passar un riu amb l'aigua fins al coll. Estirar el coll per veure-hi millor. Estar endeutat fins al coll. anar amb el coll dret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Depressió a la carena d'una serralada o d'un contrafort, per la qual se sol passar per anar d'un vessant a l'altre. Turó1. En heràld., figura que representa dos monts units per la base, el de la destra més alt que el de la sinistra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de cartes de les quatre en què es divideix la baralla en funció de la figura que hi ha dibuixada. Dues cartes del mateix coll. Tinc una carta de cada coll. Símbol que identifica una carta amb la seva sèrie. [...]
Coll propi d'algunes peces de vestir sense mànigues, generalment femenines, format per una única tira o per dues tires que es lliguen al clatell, que deixa descobertes les espatlles i bona part de l'esquena. [...]