1.
ronda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 inspecció. contraronda, segona ronda que hom fa en certes circumstàncies. 2 Grup de persones que fan la ronda. patrulla rondí, persona que fa, tota sola, una ronda. 3 Consumicions de begudes d'un grup, en un cafè, etc. rodada(Alc.). Pago una rodada de cervesa, per festejar-ho! Manuel [...]
|
2.
ordi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
malt, ordi germinat i assecat que hom empra en la fabricació de la cervesa. pàmulao ordi palmell, varietat d'ordi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
floridura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
florit. Hem trobat la pasta plena de florit. flor, bromera que es forma a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
tap
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
boixa, tap de fusta d'un cup, un safareig, etc. bonda, tap gros per a botes. bolóo bonó, tap de bota. tona, tap per a una bota, un barril de cervesa, etc. trefí, tap de suro de qualitat superior. taparot, tap mal fet. estapolany, tap fet d'estopa, etc., lligat a l'extrem d'un bastonet [...]
|
5.
got
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
veire anap(de l'edat mitjana) tassó, got de vidre o de metall per a beure aigua, vi o licors (Mallorca). boc, got de cervesa de mig litre. canyao xop, got de cervesa d'un quart de litre. gobelet, got de metall usat esp. per a tirar els daus, etc. didal(fig.), got molt petit. Només beuré un [...]
|
6.
gerro
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cervesa (d'un litre, aproximadament). crater, entre els grecs i els romans, gerro ample on hom barrejava l'aigua i el vi per a servir-lo a taula. urcèola, vas en forma de gerro panxut. bocal, gerro de farmàcia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
beure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, amb el mateix sentit, en la forma pronominal. En aquest cas, el complement és el vas, la mesura o la beguda amb un determinatiu qualsevol. S'ha begut un gerro de vi. S'ha begut un litre de cervesa. S'ha begut tota l'aigua. S'ha begut el vi de les canadelles. 2 absorbir. Manuel Franquesa i [...]
|
8.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Alexandre Magne, Alexandre el Gran. La magna obra de la depuració del català. considerable apreciable important. Una contribució important. major. La festa major, la festa gran. El carrer major. El seny major, la campana gran. doble(en certes frases). Una cervesa [...]
1 (en dimensions o capacitat) immens (→) gegantí. Una onada gegantina. gegantesc gegant. Un arbre gegant. monumental. Una obra monumental. mastodòntic. Un camió mastodòntic. descomunal, extraordinàriament gran. imponent. Hi havia una gernació imponent. imposant. Era d'una estatura imposant. fenomenal. Era una persona d'una memòria fenomenal. piramidal (com les grans piràmides d'Egipte) colossal titànic. Va haver de fer un esforç titànic. formidable, extraordinàriament gran. tremend. Tenia una tremenda responsabilitat. ingent, molt gran (quantitat, nombre, etc.) infinit (hiperb.) fabulós enorme. Tenia una capacitat de treball enorme. ampli. Una àmplia sala. extens. Una extensa cultura. dilatat. Unes possessions dilatades. espaiós. Un pati espaiós. vast. Les seves vastes coneixences. lat, extens, dilatat. desmesurat. Una ambició desmesurada. desorbitat. Un preu desorbitat. extrem. Una misèria cultural extrema. grandiós. Un edifici, un espectacle, grandiós. grandàs o grandolàs, augmentatius de gran, dit d'una persona jove, que ja és massa gran per a fer el que fa. Un seu fill grandàs i toix. summe. Un afer de summa importància. El summe pontífex, el gran sacerdot. suprem. L'ésser suprem. Amb un esforç suprem, aconseguí alliberar-se. màxim. Amb la màxima activitat, cura, diligència, etc. magne. Alexandre Magne, Alexandre el Gran. La magna obra de la depuració del català. considerable apreciable important. Una contribució important. major. La festa major, la festa gran. El carrer major. El seny major, la campana gran. doble (en certes frases). Una cervesa doble. sobrer, que ultrapassa la mesura normal en grandor. sobirà (menyspreu, follia, plaer, etc.) majúscul (escàndol, ensurt, sorpresa, etc.) intens (fred, odi, joia, etc.) soberg. El gos era alt i soberg. indescriptible imponderable voluminós gros (fig.). Un gros contratemps. Un gros benefici. cras, en la frase una ignorància crassa. supí, íd. Ignorància supina. monstre. Un míting monstre. monstruós. Un crim monstruós. atroç. Un crim atroç. Fig.: Fa un fred atroç. astronòmic (quantitat, nombre) com el puny (sempre hiperb.). Unes nous com el puny. com una casa. Va fer una atzagaiada com una casa. Una veritat com una casa. famós (en el sentit de gran, sempre anteposat al subs.). És un famós xerraire. bell (íd.). Ha fet un bell xàfec. bo (íd.). Li va donar un bon disgust. galant (íd.). Un galant lladre. Un galant plat de vianda. valent (íd.). És un valent mentider. Va tenir un valent disgust. brau (íd.). És un brau mentider. terrible (hiperb.). Una gana, una son, un cansament, terrible. de mort, s'usa amb mots com espant, ensurt, disgust, etc. granat, dit d'un noi o noia que ja ha fet la creixença. Cp. la frase li van donar un tacó que valia un credo. 2 → il·lustre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |