Les formes sentir i escoltar tenen significats diferents.
En general, el verb escoltar significa 'fer atenció a allò que diu algú o al soroll que fa una cosa', de manera que implica certa intenció per part de la persona que fa l'acció. Per exemple:
Escolta bé el que diu la professora.
Es [...]
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
Les formes sentir i sentir-hi tenen un matís de significat lleugerament diferent.
D'una banda, el verb sentir és transitiu (és a dir, va seguit de complement directe) i significa percebre amb el sentit de l'oïda un so. Per exemple:
Va sentir crits a la nit i es va espantar (i no Va sentir-hi [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
pronom de datiu. Ara bé, la subordinada d'infinitiu només sol aparèixer quan aquest infinitiu és de percepció (veure, sentir, notar, etc). Per exemple:
Em va semblar que sentia cops a l'altra habitació o Em va semblar sentir cops a l'altra habitació.
Ens semblava haver-la vist a l'escola o Ens semblava [...]
El passat perifràstic designa una acció acabada, duta a terme en el passat, i es construeix amb l'auxiliar va (vaig, vas, va, vam, vau, van) seguit d'un infinitiu. Per exemple:
vaig cantar, vas cantar, va cantar, etc.
vaig sentir, vas sentir, va sentir, etc.
El passat simple designa el mateix [...]
El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
pressento [...]
porta i se'l trobà estès a terra (i no En/Amb aquestes que s'obrí la porta...).
Llegia tranquil·lament al metro i aleshores es va sentir un crit (i no i en/amb aquestes es va sentir un crit).
En aquesta avinentesa va entrar el president i va començar el discurs (i no En/Amb aquestes va entrar el [...]
(amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui.
En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb atenir-se és atén-te o atingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma atín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual sentir la forma atingue't, cal tenir en compte que aquesta forma [...]
