FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ensumar o de sentir l'olor d'alguna cosa. En beure l'aigua de la font pudent procura evitar-ne l'ensum tapant-te el nas. M'he informat d'aquest xicot i no n'he hagut gaires bons ensums. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfacció que hom troba en algú o en alguna cosa, que hom testimonieja a qui ha fet alguna cosa per ell, o amb què estem disposats a fer quelcom. Són persones que no són del meu grat. No hi ha res que sigui del seu grat? Saber, sentir, grat a algú d'un favor, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de sentir, de percebre pels sentits. Els animals són éssers dotats de sensibilitat. Àmbit del coneixement determinat per l'activitat sensible o sensorial. Facilitat a ésser afectat per les menors impressions físiques o morals. La seva sensibilitat per les lloances [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'ésser percebut pels sentits. El món sensible. Un canvi tan lleu no és sensible. El sensible i l'intel·ligible. Que és de sentir, de doldre. Ha estat una pèrdua molt sensible. Dotat de sensibilitat. Els animals són éssers sensibles. Un cavall [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d'altri. Pena que hom sent davant la desgràcia, les xacres, els defectes, etc., d'un altre. Feia compassió de veure. Tenia llàstima i compassió d'aquella pobra gent. Sentir compassió pels que pateixen desgràcies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll, brogit, continuat. La fressa de les fulles agitades pel vent. La fressa de l'aigua del torrent. Sentir fressa. Fer fressa. La fressa dels cucs de seda quan mengen. Senyals que una bèstia deixa per on ha passat. Trobar la fressa d'un conill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (alguna cosa) del lloc on està encaixada. Les faccions d'una persona, desfigurar-se a causa d'una malaltia, d'una forta emoció, etc. Se li desencaixà el rostre quan va sentir aquelles notícies tan dramàtiques. L'Enric es desencaixà per la vinassa del sopar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per a denotar que l'acció expressada pel verb és deguda a una persona indeterminada. Es va sentir un soroll estrany. Es van sentir uns crits esgarrifosos. És emprat per a denotar que l'acció expressada per un verb transitiu recau sobre la persona o la cosa designades pel subjecte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir aversió (a algú o a alguna cosa). Avorreixo la mentida. Avorria els hipòcrites que malparlaven del director. Agafar aversió (a algú o a alguna cosa). Avorrir un menjar. La gata ha avorrit els gatets. Causar (a algú) tedi. Aquesta novel·la m'avorreix. Sentir [...]
