Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 122

Fitxes de l'Optimot
81. Pronúncia de h (hac) / Apostrofació davant de h (hac)
Font Fitxes de l'Optimot
La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta. Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]
82. Relatiu de manera: la manera com riu o la manera en què riu?
Font Fitxes de l'Optimot
En les oracions relatives especificatives (o restrictives), quan el pronom relatiu té valor de manera pot tenir com a antecedent tant el nom manera com els adverbis demostratius tal i talment o els adverbis igual o semblantment. Quan l'antecedent és el mot manera, el pronom relatiu pot adoptar [...]
83. propi o mateix?
Font Fitxes de l'Optimot
els mateixos afectats) van presentar una queixa. La forma mateix també pot funcionar com a adverbi, amb un valor emfàtic, posposat a un nom, a un pronom, a un adverbi o a una expressió adverbial de lloc, de temps, de manera. En aquest cas, com que és un adverbi, es manté invariable. Per exemple: La [...]
84. Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font Fitxes de l'Optimot
La perífrasi anar a + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor d'imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple: Vaig córrer per agafar el gerro, que [...]
85. Usos de la preposició cap i cap a
Font Fitxes de l'Optimot
. Ara bé, amb valor de direcció la preposició cap a es redueix a cap davant d'aquelles expressions que en altres contextos s'usen sense la preposició a. Són els casos següents: els adverbis demostratius aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Vine cap aquí, que et pentino. preposicions i adverbis de [...]
86. Usos de la preposició fins i fins a
Font Fitxes de l'Optimot
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins. Amb valor espacial: 1. Es manté fins a: Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un [...]
87. cadascun i cada un; cadascú i cada u
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes cadascun, cadascuna i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]
88. Ser o estar: ser a punt o estar a punt? / Estar davant de complements preposicionals
Font Fitxes de l'Optimot
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple: El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar. En Julià està a l'atur [...]
89. 'Cuino per tu' o 'Cuino per a tu'? / Diferència entre causa i finalitat
Font Fitxes de l'Optimot
bé (la causa és perquè no es trobava bé). Tancat per vacances (la causa és per vacances). Et dono les gràcies per haver-me guardat lloc (la causa és per haver-me guardat lloc). 2. La finalitat és l'objectiu que té una cosa o amb què es fa una cosa. Un valor proper al de finalitat és el de destinació [...]
90. res o gens? / No em costa res i No em costa gens
Font Fitxes de l'Optimot
Pàgines  9 / 13 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>