la flor al cul fig i fam nacer de pie (o de pies), nacer con buena estrella. 41 segar... en flor [la vida, la joventut] segar en flor. 42 tirar flors a la tomba d'algú rendir homenaje a la memoria de alguien. 43 una flor no fa estiu fig i fam una golondrina no hace verano.  [...]

que vulgui) suceda lo que suceda, pase lo que pase. 22 passi-ho bé! ¡que usted lo pase bien!, ¡adiós!v tr 23 [travessar un espai] pasar. Passar un riu, pasar un río. 24 [el temps] pasar. Passar l'estiu a fora, pasar el verano fuera. 25 [traspassar, traslladar] pasar. Passar un líquid pel colador [...]

VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se [...]

. pic. Al pic de l'estiu. fort. Al fort del combat. flor. A la flor de la joventut. plena. Avui, al Romea, han fet la plena (o el ple). 4 reunió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

de neu i vent. terbolina, temps revolt i tempestuós. llevantada, mal temps portat pel vent de llevant. Fer mal temps: Rufejar. Febrejar. Marcejar. Abrilejar(a l'estiu). 3 En música: Aire, temps accelerat o lent amb què hom executa una obra musical. Indicació del temps, en un escrit, etc.: Data [...]

. El temps de la caça. El temps dels raïms. temporada. La temporada d'estiu. La temporada dels banys. messeso sega, època de la sega. veremao venema, l'època de collir raïms. període(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(fig.), el punt principal d'un problema. els quatre vents, els quatre punts cardinals. Una casa a quatre vents. 8 Moment exacte. caient. Va arribar al caient de les set, al punt de les set. 9 Punt culminant: pic. Al pic de l'estiu. Al pic de la feina. fort. Al fort de l'hivern. Al fort de la [...]

Divisions temporals S'escriuen amb minúscula inicial. Exemples: cretaci neolític edat mitjana gener, febrer, març... dilluns, dimarts, dimecres... primavera, estiu? Si una denominació pot designar tant una festa com un període temporal, preval el matís de festa i, per tant, s'escriu amb majúscula. Exemples [...]

, giscao taro, vent fred, que talla. celistre, aire fred acanalat. griso griso, ventet fi i gelat. botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu. matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig. fagony, fogonyo blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament [...]