51.
mirallejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brillar vivament com un mirall. La neu de la congesta miralleja. [...]
|
52.
averany
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presagi . Trencar-se un mirall és mal averany. Fer bons o mals averanys. [...]
|
53.
llustre 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brillantor d'un objecte brunyit, d'un mineral, d'una gemma. Donar llustre a un mirall, a un moble. Preparació a la qual se sotmet un objecte perquè brilli. Substància que aplicada sobre un objecte li dona brillantor. Llustre per a les sabates. Brillantor, esplendor. [...]
|
54.
aberració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
són desplaçades en la direcció del moviment de la Terra a conseqüència de la velocitat finita de la llum. Aberració estel·lar. En una lent o mirall, no convergència, en un sol focus, dels rajos de llum que emanen d'un únic punt. Aberració d'esfericitat [...]
|
55.
retrovisor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirall que duen els vehicles, col·locat de manera que el conductor pot veure el que passa darrere seu. [...]
|
56.
anamorfoscopi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a retornar a les seves proporcions normals una imatge estrafeta per anamorfosi, consistent generalment en un mirall cilíndric. [...]
anamorfoscopi
m. [FIF] Aparell per a retornar a les seves proporcions normals una imatge estrafeta per anamorfosi, consistent generalment en un mirall cilíndric. |
57.
emmirallar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un mirall o una superfície llisa, donar, per reflexió, la imatge (d'algú, d'un objecte). L'estany emmirallava els estels. Algú o alguna cosa, reflectir-se en un mirall o en una superfície llisa. Els pins del voltant s'emmirallaven en l'aigua quieta de l'estany. Prendre [...]
|
58.
còncau -ava
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta una curvatura en buit, que és més deprimit del mig que de les vores. Un mirall còncau i un altre de convex. [...]
|
59.
oftalmoscopi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a il·luminar i explorar el fons de l'ull, consistent bàsicament en un mirall pla o còncau amb un forat al centre. [...]
|
60.
armari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sobrecòs Armari que té afegit a la part superior un suplement per a guardar-hi objectes d'ús poc habitual. armari mirall [o armari de lluna] Armari que té un gran mirall a la porta. armari raconer Armari, no necessàriament triangular, que s'adapta a un racó de l'habitació. [...]
|