FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar, etc. L'autoritat del rei. L'autoritat paternal. L'autoritat de les lleis. Persona que té aquest dret o poder. Les autoritats eclesiàstiques. Poder d'imposar-se a l'opinió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic. Càrrec de ministre d'un estat. Temps que dura l'exercici d'aquest càrrec. Departament que forma part del Govern de l'Estat. Ministeri de Cultura, d'Economia. Edifici on hi ha l'oficina d'un ministeri. Cos de ministres d'un estat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
moral, els interessos o la manera de viure d'aquest. Força legítima vinculada al dret que permet el seu exercici contra l'oposició injusta o permet d'exigir el compliment de les obligacions i que es manifesta essencialment en l'execució de sentències i en les funcions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. Aquestes serralades marquen el límit meridional de la contrada. Haver arribat al límit d'edat assignat per la llei per a exercir un càrrec. Punt on s'acaba l'exercici d'un poder, d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
té unes prestacions excel·lents, adequades per a l'ús professional. Té un equip de so professional. Que té com a objectiu l'adquisició dels coneixements, les habilitats i les aptituds necessaris per a l'exercici d'una professió. Escola professional. Té estudis de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tacte. Exercici del sentit del tacte. tenir una cosa bon tacte Ésser suau, agradable, etc., al tacte. Exploració, per palpació amb un o més dits, de l'interior d'una cavitat, com ara del recte, de la vagina, etc. Art de parlar, d'obrar, segons l'oportunitat, les conveniències, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retenir o de retenir-se. L'exercici del seu nou càrrec era incompatible amb la retenció del que abans tenia. Detenció, en el lloc on són formats o continguts, de certs líquids o substàncies destinats a ésser evacuats. Retenció d'orina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa corroint-la. Manca d'expeditesa de quelcom deguda a una inacció prolongada, a manca d'exercici, d'entrenament. Malaltia de les plantes deguda a fongs paràsits de l'ordre de les uredinals, caracteritzada per la producció d'una mena de pústules de color de rovell i pel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estalvis de l'accident. Ha retornat a casa sana i salva. Bo per a la salut, que no la danya. Un exercici sa. Una alimentació sana. Un clima, un país, sa. Una doctrina sana. Una crítica sana. Principis sans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
edifici. Una comunitat de monges de clausura. La comunitat benedictina de Montserrat. comunitat autònoma Ens territorial, dotat d'autonomia política, en què s'organitzen les regions i les nacions de l'Estat espanyol per a l'exercici del dret d'autogovern. Conjunt de plantes d [...]
