Resultats de la cerca frase exacta: 110

31. concedir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferrocarril a una companyia anònima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs. Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó. [...]
32. acollir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebre (algú que es presenta). Acollir bé, malament, fredament. Admetre a casa nostra, en la nostra companyia. Acollir un gos abandonat. Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opinió, una doctrina, un consell, etc.). El seu discurs fou acollit amb aplaudiments [...]
33. familiar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
compliments, al llenguatge, a l'estil, a les frases, etc., corrents, col·loquials. Dissenyat per a admetre entre sis i nou passatgers, a més de l'equipatge, s'aplica a un vehicle. Brec2 1.  [...]
34. acordar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pensament s'acordaren. Concedir, consentir o donar (el que algú demana). Li acordà la mà de la seva filla. Acordeu-me aquesta gràcia. Admetre com a ver. Tothom li acorda que ho ha fet sense cap mala intenció.  [...]
35. recepció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
36. Present dels verbs acabats en '-metre': 'emitim' o 'emetem'? / 'emitir' o 'emetre'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]
37. conèixer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el color d'una cosa No veure-la ni per remei. Acceptar, admetre, (algú) com tenint un cert títol. No el vol conèixer més per fill. Quan es tracta dels seus interessos, no coneix ni parents ni amics. Els cavalls ja no coneixien el fre. No es pot discutir amb ell: no coneix la [...]
38. voler 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
propòsit de fer-la. voler i doler Tenir desig i por d'una cosa al mateix temps. Admetre com a veritable. Ara jo vull que hagi estat així com dius: no per això ets menys culpable. sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l'altra. Una cosa, exigir. Aquesta ofensa vol una [...]
39. parar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
para el davantal. Vols confits? Para la mà. parar l'esquena Resignar-se a rebre una reprensió, retrets, etc. L'has ben espifiada, ja pots parar l'esquena. parar la galta Oferir-la per rebre un bes, una bufetada. parar la mà Admetre diners en recompensa d'un favor, d'un ajut, etc [...]
40. rei reina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Príncep sobirà d'una nació, ordinàriament per la vida i per successió hereditària. Un rei absolut, constitucional. El rei d'Anglaterra. Isabel II, reina d'Espanya. La reina regent. tenir un rei al cos Ésser orgullós en extrem, no admetre traves [...]
Pàgines  4 / 11 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>