D'una banda, la forma u pot qualificar un nom indicant ordre d'aparició, de col·locació o de successió, com a sinònim de primer. Per exemple:

l'any u després de Crist (i no l'any un després de Crist)
el dia vint-i-u de març (i no el dia vint-i-un de març)
el segle u abans de Crist (i no el segle un abans de Crist)
el trenta-u de juliol (i no el trenta-un de juliol)
el vostre seient és a la fila u (i no a la fila un).

D'altra banda, la forma un davant de nom pot funcionar com a adjectiu numeral per indicar quantitat: un llibre, trenta-un arbres, etc.

Ara bé, tant un com u també poden funcionar com a pronoms i designar una persona o una cosa. Per exemple:

Hi ha una oferta de dos per un o Hi ha una oferta de dos per u (referint-se a 'un producte' o 'un article').

Els jugadors d'handbol es van lesionar en l'un contra un o Els jugadors d'handbol es van lesionar en l'u contra u (referint-se a 'un jugador contra un altre').

Van perdre per dos a un o Van perdre per dos a u (referint-se, per exemple, a 'gols').

Cal tenir en compte, però, que si a la frase hi apareix el pronom en, l'única forma possible és un, per exemple: Compra-me'n un, de llibre.

Per fer referència al nom dels nombres naturals o quan es compta, també es pot fer servir tant un com u. Per exemple:

Els números guanyadors del sorteig són el vint-i-un i el seixanta-un o Els números guanyadors del sorteig són el vint-i-u i el seixanta-u.
Comptem de l'un al cinquanta o Comptem de l'u al cinquanta.
Dos per un fan dos o Dos per u fan dos.
Tres, dos, un, zero! o Tres, dos, u, zero!
Un i un fan dos o U i u fan dos.

En canvi, per referir-se al resultat d'una operació matemàtica, es tendeix a utilitzar la forma u i no pas un, per exemple: Nou per nou són vuitanta-u.