FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a enganxar. Continuar voluntàriament en les forces armades després d'haver complert el servei militar o el compromís inicialment contret. Després d'haver servit vuit anys, molts soldats es reenganxaven. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells, de cap ample, bec curt i cavitat bucal molt grossa, que comprèn vuit famílies, dues de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pigment de color groc, taronja o vermellós, distribuït extensament per la natura, constituït per vuit radicals d'isoprè. De color groc, taronja o vermellós, propi del pigment que es troba en els lípids. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les ranunculàcies, d'arrels tuberoses, fulles cordiformes lluents i flors d'un groc brillant, amb tres sèpals i de vuit a dotze pètals, pròpia dels boscos humits (Ranunculus ficaria). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Centèsima part de la lira turca i de la lliura d'Egipte, el Líban, la República del Sudan, el Sudan del Sud i Síria. Moneda d'una piastra. Peça italiana de vuit rals d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indica situació en un punt des del qual hom pot veure un lloc determinat relativament llunyà. Ésser a les envistes d'un indret. A les vuit ja érem, ja havíem arribat, a les envistes de Girona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument cordòfon pinçat format per una caixa de fusta en forma de vuit, de fons pla, amb un mànec llarg dividit en trasts, al llarg del qual hi ha sis cordes que es polsen amb els dits de la mà. guitarra elèctrica Guitarra, generalment sense caixa de ressonància, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies herbàcies, la majoria de fullatge sempre verd, flors regulars, tetràmeres o pentàmeres i amb vuit o deu estams, i fruit en càpsula, força freqüents en els boscos boreals i de muntanya. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Zona de l'esfera celeste de disset graus d'ample, vuit i mig a cada costat de l'eclíptica, que comprèn les òrbites de la Lluna i dels principals planetes i es divideix en dotze parts o signes iguals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gràfic en forma de vuit que resulta de l'observació de la posició del Sol en el cel a intervals regulars al llarg de l'any i sempre a la mateixa hora, en el qual es basen alguns quadrants solars. [...]
