Resultats de la cerca frase exacta: 75
|
31.
paleta 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ciment, etc. paleta de guixaire Eina que consisteix en un tros de palastre o de planxa d'acer quadrangular, proveïda d'un agafador i emprada per a estendre el guix sobre una paret. Peça de fusta, plana i quadrangular, proveïda d'un mànec, emprada pels vidriers per a allisar les vores [...]
|
|
32.
plana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dos toixos convexos en lloc de còncaus, de manera que el fil tallant queda al mig del gruix de la fulla. Eina de paleta i de guixaire consistent en una làmina de ferro rectangular amb un mànec posat al centre de la pala, amb què s'estén una pasta per a allisar una [...]
plana
|
|
33.
alisar 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [pulir] allisar, polir. 2 [un cilindro] mandrinar. 3 [allanar] aplanar, allisar. Alisar una tabla con el cepillo, aplanar una fusta amb el ribot. 4 [el pelo] allisar. Alisarse el pelo, allisar-se els cabells. [...]
|
|
34.
llima
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Eina formada per una barra d'acer de superfície estrida, emprada per a polir, allisar, etc. [...]
|
|
35.
atezar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [la piel] colrar, embrunir, emmorenir, bronzejar. 2 ennegrir. 3 [alisar] allisar, tesar, embotir. v pron 4 embrunir-se, emmorenir-se, colrar-se, bronzejar-se. [...]
|
|
36.
jaharrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr constr [una pared] adreçar, allisar. [...]
|
|
37.
tragella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f agr [per a allisar terrenys] traílla. [...]
|
|
38.
crema desarrissadora
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Imatge personal
Crema que es fa servir per a allisar els cabells. [...]
|
|
39.
desalabear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr tecnol 1 [enderezar] desenguerxir, desguerxar, adreçar. 2 [allanar] aplanar, allisar. [...]
|
|
40.
solfear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mús solfejar. 2 fig i fam [zurrar] apallissar, atonyinar, allisar. [...]
|
plana
1 1 f. [GL] [LC] Porció extensa de país pla, sense muntanyes, que, generalment, té una altitud escassa sobre el nivell del mar. Des de la plana de Vic es veu la muntanya del Montseny.
1 2 [GL] plana costanera Plana desenvolupada prop de la costa, que sol ésser sedimentària.
1 3 [GL] plana d'aigua Lloc del curs d'un riu on aquest s'eixampla i el corrent es fa més lent.
1 4 [GL] plana d'erosió Plana elaborada per un procés erosiu.
1 5 [GG] plana d'inundació Part de la vall d'un riu, adjacent al llit, formada per sediments dipositats en èpoques de crescuda.
1 6 [GL] plana deltaica Plana subaèria constituïda pels al·luvions d'un delta.
1 7 [GL] plana fluvial Plana reblerta de sediments fluvials, que sovint presenta un conjunt de terrasses.
1 8 [GL] plana marina Fons pla de la mar, prop de la costa i a menys de 200 metres de profunditat.
2 1 f. [AF] [LC] Pàgina, cara d'un full de paper. Ja soc a la plana 20 del llibre. El menut fa mitja hora que escriu i encara no ha fet una plana.
2 2 f. [AF] [LC] En tip., conjunt de línies degudament compostes que, una vegada impreses, formen el text d'una pàgina. Ja hi ha compaginades dues-centes planes.
3 f. [DE] plana major a ) Conjunt de comandaments i de tropa que en petites unitats recolzen el cap d'una manera semblant a com ho fa un estat major en les grans unitats.
3 f. [LC] plana major b ) per ext. La plana major d'un partit, d'una empresa.
4 1 f. [IMF] Ribot¹.
4 2 f. [IMF] [IMI] Ribot per a polir emprat pels mestres d'aixa, pels boters.
4 3 f. [IMF] Eina de torner, com una mena d'enformador però amb dos toixos convexos en lloc de còncaus, de manera que el fil tallant queda al mig del gruix de la fulla.
4 4 f. [AQ] [IMI] Eina de paleta i de guixaire consistent en una làmina de ferro rectangular amb un mànec posat al centre de la pala, amb què s'estén una pasta per a allisar una superfície, collar un aplacat de rajoles, etc.
4 5 f. [IMI] Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, per tal d'aplanar o de polir en calent les peces treballades.
4 6 f. [IMI] Tas sobre el qual els ferrers piquen una peça de ferro per aplanar-la o adreçar-la.
5 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels pleuronèctids, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color bru olivaci, de forma romboidal i línia lateral quasi recta, amb els ulls al costat dret i el preopercle lliure i amb plaquetes espinoses tot al llarg de les aletes dorsal i anal, que viu al mar i també en aigües salabroses i fluvials (Platichthys flesus ).