FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'intersecar-se; l'efecte. Punt comú, línia comuna, a dues línies, a dues superfícies, que es tallen o s'intersequen. Indret on les traces de dues vies es travessen o l'una aflueix en l'altra. Intersecció a desnivell. Intersecció en T. El punt d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per dos plans. Un angle diedre. Un diedre. En geol., intersecció vertical de dues parets rocoses. Intersecció de dues cares d'un cristall que forma una aresta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canal situada en la línia d'intersecció de dos aiguavessos d'una teulada, per on s'escola l'aigua de pluja. Tàlveg 1 . El camí travessa un aiguafons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat a la carena. Rengle de teules que es posen al llarg de l'esquena de la teulada. Aresta superior en la intersecció dels diferents plans inclinats d'una teulada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arc former reduït a un nervi, que es troba en la intersecció d'una volta amb el mur. Llistó que, encaixat en la part interior d'un costat d'armari, llibreria, bufet, etc., fa de suport als prestatges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aresta al dit. Espina de peix. Parts enlairades i sobresortints, llargues i primes, en una construcció. Línia d'intersecció de dos plans o dues superfícies. L'aresta d'un angle diedre. Les dotze arestes d'un cub. Les arestes d'un diamant. Línia divisòria aguda dels [...]