FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Repercussió d'un cop, d'una topada. El cavall va caure, i el contracop va llançar el genet de la sella. Si aquesta casa se'n va per terra, de contracop també hauran de plegar les cases filials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, tornar a caure malalt d'una malaltia de què estava convalescent. Tornar a caure en una falta, un vici, etc. Una càrrega, un treball, una responsabilitat, etc., venir a caure sobre algú. En surten, de feines extraordinàries! I totes recauen sobre mi. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precipitació en forma de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre inferior a 5 mil·límetres, que es formen per congelació de l'aigua continguda dins d'un núvol de tempesta i no es trenquen en caure a terra. Caure calamarsa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure daltabaix d'un precipici. En ésser dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar. Anant pel camí de la cova es va estimbar. Fer caure d'una certa altura. Estimbà el cotxe al riu. Es va estimbar marges avall. [...]
