Els noms propis geogràfics acabats en -a àtona se solen considerar
femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa púnica,
la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. Així doncs, es diu: recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona.
També es [...]
, segarreta
Segrià: segrianenc -a
Selva: selvatà -ana
Seu d'Urgell, la: urgellenc -a
Solsona i Solsonès: solsoní -ina, solsonenc -a
Sort: sortenc -a
Tàrrega: targarí -ina
Tarragona: tarragoní -ina
Tarragonès: del Tarragonès
Terra Alta: terraltenc -a
Terrassa: terrassenc -a
Tortosa: tortosí -ina
Tremp [...]
En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona i en alguerès es mantenen, en la parla familiar, les formes de l'article definit masculí lo, los. Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers.
Aquest article s'apostrofa igual que l'article definit general. Per [...]
PAPERS MIRÓ, SA
C/ Gran, 3
43003 TARRAGONA
Senyor,
Acusem recepció de la comanda de cartolina 23XGN-95 que us vam fer amb data 21 d'octubre, i us escrivim per demanar-vos que ens trameteu per correu unes mostres de paper MX3 de diferents colors, amb la indicació dels preus.
[... [...]
1. Cep conreat tradicionalment al camp de Tarragona, poc productiu.2. Raïm blanc produït pel cep vinyater, de maduració primerenca, mitjà i amb els grans petits.3. Vi elaborat amb raïm vinyater, amb un grau alcohòlic baix. [...]
conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i hi assistirà l'alcalde de Tarragona.
Tarragona, febrer de 2009
Confirmeu, si us plau, l'assistència.
Tel. 977 245 050
Exemple 2
[Capçalera]
LA PRESIDENTA
DE L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL
DE JOVES COMPOSITORS
es complau a [...]
Raça ovina originària de les àrees properes al sud de l'Aragó que s'estén fins a les comarques del nord de Tarragona, rústica, d'aptitud càrnia, de llana entrefina, mediolínia i eumètrica que es caracteritza per les orelles horitzontals, el coll llarg i les pigmentacions centrífugues a les orelles [...]
Pedra calcària micrítica, normalmente de color gris fosc, amb abundants vetes blanques de calcària recristal·litzada, pròpia de Tarragona i molt utilitzada en l'època romana. [...]
Personal
Jordi Duran i Vela
Tarragona, 11 de novembre de 2001
Sr. Joan Carreres i Costa
Exemple 2
[Capçalera]
Sra. Maite Veiga i Abril
Avinguda del Segre, 5
25007 Lleida
D'acord amb l'article [...] de [disposició normativa], us cito perquè comparegueu en aquest [...]
Fitxa
5896/5Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la citació
Resposta
Definició
La citació forma part del grup de documents que s'aplega sota el terme convocatòria.
Així, doncs, la citació és una convocatòria per mitjà de la qual es
demana la presència d'algú en un lloc a fi de realitzar un tràmit
administratiu.
La citació es pot fer per a un dia i una hora determinats, en aquest cas es tracta d'una citació a dia cert (castellà: citación a comparecencia); o bé es pot fer de manera que la persona citada disposi d'un termini per comparèixer o presentar-se davant de l'Administració. En aquest segon cas, es tracta d'una citació a termini (castellà: emplazamiento).
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
citació, com la convocatòria de reunió i altres documents, segueix una
estructura força constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la citació són els següents:
nom de l'entitat que cita (sovint apareix a la capçalera)
dia, hora i lloc / termini, horari i lloc
objecte de la citació
signatura de qui convoca
destinatari o destinatària
També hi ha altres informacions que s'hi poden fer constar, com és ara:
informació sobre les conseqüències de la incompareixença de la persona citada
detall de la documentació que cal presentar (si la documentació és complexa, se li pot dedicar un apartat específic)
nom de la disposició en virtut de la qual es fa la citació
Pel que fa als criteris de redacció, cal mantenir un to formal. Els
tractaments que s'utilitzen en la redacció de les citacions són el de
primera persona del singular per a l'emissor i el de vós per a la persona a qui s'adreça la citació.
Estructura i continguts de la citació
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la citació són els següents:
1. Nucli de la citació
Aquest apartat aplega la informació sobre quan cal comparèixer davant
de l'organisme indicat (dia i hora o termini i horari), l'adreça i
l'assumpte objecte de la citació.
La informació complementària figura, quan hi apareix, tot just després de la informació bàsica.
2. Salutació i comiat
La citació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat.
3. Signatura
L'estructura de la signatura d'aquest document és la següent:
càrrec
rúbrica
nom i cognoms
La denominació del càrrec ha d'anar introduïda per l'article determinat
corresponent, atès que figura en primer lloc i el nom va en aposició.
4. Datació
La citació és un document de datació doble pel que fa a l'emissió. A
més de la data habitual, duu la del registre de sortida, que és la data
que cal tenir en compte des d'un punt de vista de tramitació formal.
5. Destinació
Aquesta informació pot aparèixer al final o al començament del
document. Si se situa al final del full, pot reduir-se a la indicació
del nom i els cognoms de la persona destinatària. Si apareix al
començament del document, pot ajustar-se a l'espai corresponent a la
finestreta del sobre i sol incloure el nom i els cognoms i l'adreça de
la persona destinatària.
6. Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
citació (amplada dels marges, situació del logotip, etc.), com que no
són exclusius de la citació i afecten tota la documentació d'un
organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.
La citació forma part del grup de documents que s'aplega sota el terme convocatòria.
Així, doncs, la citació és una convocatòria per mitjà de la qual es
demana la presència d'algú en un lloc a fi de realitzar un tràmit
administratiu.
La citació es pot fer per a un dia i una hora determinats, en aquest cas es tracta d'una citació a dia cert (castellà: citación a comparecencia); o bé es pot fer de manera que la persona citada disposi d'un termini per comparèixer o presentar-se davant de l'Administració. En aquest segon cas, es tracta d'una citació a termini (castellà: emplazamiento).
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
citació, com la convocatòria de reunió i altres documents, segueix una
estructura força constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la citació són els següents:
nom de l'entitat que cita (sovint apareix a la capçalera)
dia, hora i lloc / termini, horari i lloc
objecte de la citació
signatura de qui convoca
destinatari o destinatària
També hi ha altres informacions que s'hi poden fer constar, com és ara:
informació sobre les conseqüències de la incompareixença de la persona citada
detall de la documentació que cal presentar (si la documentació és complexa, se li pot dedicar un apartat específic)
nom de la disposició en virtut de la qual es fa la citació
Pel que fa als criteris de redacció, cal mantenir un to formal. Els
tractaments que s'utilitzen en la redacció de les citacions són el de
primera persona del singular per a l'emissor i el de vós per a la persona a qui s'adreça la citació.
Estructura i continguts de la citació
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la citació són els següents:
1. Nucli de la citació
Aquest apartat aplega la informació sobre quan cal comparèixer davant
de l'organisme indicat (dia i hora o termini i horari), l'adreça i
l'assumpte objecte de la citació.
La informació complementària figura, quan hi apareix, tot just després de la informació bàsica.
2. Salutació i comiat
La citació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat.
3. Signatura
L'estructura de la signatura d'aquest document és la següent:
càrrec
rúbrica
nom i cognoms
La denominació del càrrec ha d'anar introduïda per l'article determinat
corresponent, atès que figura en primer lloc i el nom va en aposició.
4. Datació
La citació és un document de datació doble pel que fa a l'emissió. A
més de la data habitual, duu la del registre de sortida, que és la data
que cal tenir en compte des d'un punt de vista de tramitació formal.
5. Destinació
Aquesta informació pot aparèixer al final o al començament del
document. Si se situa al final del full, pot reduir-se a la indicació
del nom i els cognoms de la persona destinatària. Si apareix al
començament del document, pot ajustar-se a l'espai corresponent a la
finestreta del sobre i sol incloure el nom i els cognoms i l'adreça de
la persona destinatària.
6. Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
citació (amplada dels marges, situació del logotip, etc.), com que no
són exclusius de la citació i afecten tota la documentació d'un
organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.