Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nac [...]
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas
de La Rioja
per Los Angeles
des de Le Havre
d'El Bierzo
a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma [...]
L'article inicial dels noms de lloc catalans s'escriu en minúscula, llevat que es tracti del començament de la frase. Per exemple: He visitat el Prat de Llobregat i el Maresme; però: El Vendrell és a vint minuts de Sitges.
També s'escriu en minúscula l'article dels topònims no catalans amb forma [...]
sigles, cal evitar la duplicació de lletres com a marca de plural. No obstant això, es conserva la duplicació de lletres en alguns casos ja consolidats per l'ús, com ara CCOO (Comissions Obreres) o PPCC (Països Catalans).
Finalment, en el cas dels mots que tenen l'origen en una sigla, però que ja s'han [...]
sobre béns immobles) es llegeix ibi.
IEC (Institut d'Estudis Catalans) es llegeix iec.
De vegades, aquesta mena de sigles es llegeixen inserint una vocal entre consonants o prenen més d'una lletra per mot. Per exemple:
MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) es llegeix menac.
Benelux (prové de Bel [...]
Per ordenar alfabèticament noms de lloc, a banda de saber les normes generals d'ordenació alfabètica, hi ha altres informacions que convé conèixer.
En els topònims catalans o catalanitzats que porten article, aquest article s'escriu en minúscula i no s'ha de tenir en compte en fer l'ordenació [...]
Cultura de la
Generalitat de Catalunya,
CERTIFICO: Que,
d'acord amb el Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula
l'acreditació de la correcció lingüística dels noms i cognoms (DOGC
2698), i d'acord amb la normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis
Catalans, el cognom català Estañol s'ha d [...]
Fitxa
5895/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Exemples de certificat
Resposta
Exemple 1
[Capçalera]
David Roca i Ferrer, cap del Servei de Formació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
Certifico:
Que el senyor Enric Pous i Bonet ha seguit amb aprofitament el Curs
de gestió dels documents administratius, de 30 hores, impartit a Lleida
durant els mesos de maig i juny de 2007.
I, perquè així consti, signo aquest certificat.
Barcelona, 1 de setembre de 2007
(rúbrica)
Exemple 2
[Capçalera]
Marta Codina i Grau, cap de la Secció d'Onomàstica de la Direcció
General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya,
CERTIFICO: Que,
d'acord amb el Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula
l'acreditació de la correcció lingüística dels noms i cognoms (DOGC
2698), i d'acord amb la normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis
Catalans, el cognom català Estañol s'ha d'escriure Estanyol.
I, perquè consti, signo aquest certificat a petició de Maria Estanyol i Castells.
/a, sant/a, etc., no formen part del nom i no es tenen en compte.
En els cognoms compostos en què el segon element, en majúscula, està unit al primer per
un guionet, es considera que el guionet fa de frontera de
mot. Així doncs, cal considerar que els noms propis compostos estan
formats per dos mots [...]
cas especial, atès que aquest dígraf representa un so diferent del representat per la lletra l, i es poden abreujar, optativament, amb L. o Ll.
En el cas dels noms compostos es poden fer servir diferents formes per abreujar-los. Per exemple, per a Josep Ignasi són possibles aquestes abreviatures [...]
Fitxa
5895/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Exemples de certificat
Resposta
Exemple 1
[Capçalera]
David Roca i Ferrer, cap del Servei de Formació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
Certifico:
Que el senyor Enric Pous i Bonet ha seguit amb aprofitament el Curs
de gestió dels documents administratius, de 30 hores, impartit a Lleida
durant els mesos de maig i juny de 2007.
I, perquè així consti, signo aquest certificat.
Barcelona, 1 de setembre de 2007
(rúbrica)
Exemple 2
[Capçalera]
Marta Codina i Grau, cap de la Secció d'Onomàstica de la Direcció
General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya,
CERTIFICO: Que,
d'acord amb el Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula
l'acreditació de la correcció lingüística dels noms i cognoms (DOGC
2698), i d'acord amb la normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis
Catalans, el cognom català Estañol s'ha d'escriure Estanyol.
I, perquè consti, signo aquest certificat a petició de Maria Estanyol i Castells.