v pron 1 adelitar-se, xalar intr, delectar-se. 2 [alegrarse con malignidad] alegrar-se. ¡Cómo te regodeas en (o con) su desgracia!, com t'alegres de la seva desgràcia! [...]
v tr 1 [condenar] abominar. 2 [aborrecer] abominar. v intr 3 [renegar] renegar, maleir tr. Solo habla para abominar de su suerte, només parla per maleir la seva sort. [...]
v tr 1 aclamar. Aclamar a un orador, aclamar un orador. 2 [proclamar] aclamar, proclamar. v intr 3 aclamar tr. Le aclamaron por su jefe, l'aclamaren cap seu. [...]
f 1 [perseverancia] constància. Trabajar con constancia, treballar amb constància. 2 [certeza] constància, prova, certesa. No hay constancia de su desaparición, no hi ha constància de la seva desaparició. [...]
v tr 1 [sacar de su órbita] desorbitar. 2 fig [exagerar] desorbitar, exagerar. La señora desorbitó lo sucedido, la senyora desorbità el que va succeir. v pron 3 desorbitar-se. [...]
adj i m i f entusiasta. Es entusiasta de Beethoven, és entusiasta de Beethoven. Soy un admirador entusiasta de su obra, soc un admirador entusiasta de la seva obra. [...]
f 1 estirp, llinatge m, nissaga. 2 de estirpe real d'estirp reial, de família reial, de sang reial. 3 no niega su estirpe fig té a qui assemblar-se. [...]
adj i m 1 expositor -a. m 2 mat exponent. 3 [índice, ejemplo] exponent. Es un claro exponente de su especie, és un clar exponent de la seva espècie. [...]
