111.
Ús del verb anar en expressions temporals / en el que va d'any o des de principi d'any?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar la idea que un temps determinat ha transcorregut des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o el verb passar, entre d'altres. Amb aquest significat, però, no és adequat fer servir el verb anar. Per exemple:
Els meus pares ja fa quaranta [...]
|
112.
Es pot dir ser precís en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
infinitiu (o bé ser precís que + verb en subjuntiu). Es poden fer servir altres expressions com ara haver de + infinitiu, caldre + infinitiu, ser necessari + infinitiu, etc. Per exemple:
Cal presentar una còpia del document. (i no És precís presentar una còpia del document.)
S'havia de portar una notícia [...]
|
113.
Infinitius amb dues formes: tindre i tenir, vindre i venir
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
|
114.
Concordança en oracions amb nom col·lectiu al subjecte / Què volen aquesta gent? o Què vol aquesta gent? / La majoria de convidats van marxar o La majoria de convidats va marxar?
Font
Fitxes de l'Optimot
1. Quan el subjecte d'una frase és un nom col·lectiu (colla, equip, família, gent, ramat, professorat, públic, etc.) i s'usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple:
El ramat d'en Benet surt a pasturar cada dia.
L'equip celebra la victòria.
Això no obstant, quan el n [...]
|
115.
Infinitius amb dues formes i derivats: 'valdre' o 'valer'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
cabre o caber
caldre o caler
doldre o doler
valdre o valer
Pel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc.), és preferible fer servir la [...]
|
116.
Règim verbal de ensenyar
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb ensenyar, amb el significat de comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics, pot regir una oració d'infinitiu, que pot anar introduïda tant per la preposició a com de. En [...]
|
117.
Article davant dels dies de la setmana / 'el dimecres' o 'els dimecres'? ('cada dimecres')
Font
Fitxes de l'Optimot
novembre (equivalent a 'dijous vinent, aquest dijous')
Vaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 19 de novembre (equivalent a 'dimecres passat')
En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l'article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d [...]
|
118.
'Va darrere seu', 'Va darrere d'ell' o 'Li va al darrere'? / 'Va a favor seu', 'Va a favor d'ells' o 'Els va a favor'? / Hi anava en contra
Font
Fitxes de l'Optimot
Les expressions (al) davant, (al) darrere, (al)
damunt, a sobre, en contra o a favor poden aparèixer amb un pronom possessiu o un pronom personal fort introduït per la preposició de. Per exemple:
Va caure damunt meu (o de mi).
Anava en contra seu (o d'ella).
Al costat d'aquestes construccions [...]
|
119.
Perífrasi d'obligació: 'haig de...' o 'he de...'? / 'haig d'anar' o 'he d'anar'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
|
120.
Concordança en oracions copulatives amb nom col·lectiu o pronom neutre al subjecte / Concordança en oracions copulatives d'identificació (o reversibles) / 'La reclamació principal és les millores salarials' o 'La reclamació principal són les millores salarials'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars:
1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte
Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així:
Si l'atribut é [...]
Fitxa 5882/3Darrera versió: 14.06.2018Títol'cal no' o 'no cal?RespostaTant l'expressió cal no com l'expressió no cal són adequades, depenent del sentit que es vulgui expressar. La construcció cal no davant d'un verb en infinitiu indica obligació. Per exemple: Cal no oblidar els esdeveniments del passat ('No s'han d'oblidar els esdeveniments del passat'). En canvi, la construcció no cal davant d'un verb en infinitiu significa 'no és necessari'. Per exemple: No cal portar el passaport, amb el DNI n'hi ha prou ('No és necessari portar el passaport, amb el DNI n'hi ha prou'). ClassificacióCategoria
Sintaxi
|
Tant l'expressió cal no com l'expressió no cal són adequades, depenent del sentit que es vulgui expressar.
La construcció cal no davant d'un verb en infinitiu indica obligació. Per exemple:
Cal no oblidar els esdeveniments del passat ('No s'han d'oblidar els esdeveniments del passat').
En canvi, la construcció no cal davant d'un verb en infinitiu significa 'no és necessari'. Per exemple:
No cal portar el passaport, amb el DNI n'hi ha prou ('No és necessari portar el passaport, amb el DNI n'hi ha prou').