1.
llevant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 est. 2 vent. 3 pl. postres. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
est
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. Punt cardinal. llevant. Avui fa vent de llevant (sempre sense l'article). sol ixent orient 2 adj. i pron. aquest. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
postres
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
f. pl. (En un àpat) darreries llevant de taula Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
oest
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Ant. Est. occidento ocàsAnt. Orient. ponentAnt. Llevant. sol colgantAnt. Sol ixent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
sobrevenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
començava a refer la seva fortuna. girar-se. Es girà un gran vent de llevant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
bufar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. brufolar, fer bufecs. esbufegar. bufegar(esp. el vent) picar, el vent. Avui el vent pica de garbí. manxar. Ja manxa el llevant. rebufar, bufar, esp. el vent, amb gran força. espirar(≠ expirar). Es diu del vent, esp. quan ho fa lleugerament. Ant. Calmar (v. intr.). El vent ja [...]
1 v. intr. brufolar, fer bufecs. → esbufegar. bufegar (esp. el vent) picar, el vent. Avui el vent pica de garbí. manxar. Ja manxa el llevant. rebufar, bufar, esp. el vent, amb gran força. espirar (≠ expirar). Es diu del vent, esp. quan ho fa lleugerament. Ant. Calmar (v. intr.). El vent ja calma. 2 v. tr. insuflar, bufar per introduir un gas o vapor, esp. dins una cavitat del cos. Insuflar aire en els pulmons d'una persona asfixiada. manxar, bufar per mitjà d'una manxa. Manxa una mica el foc perquè es revifi. 3 (bufar-se pron.) → inflar-se. bofegar-se © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
desviar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(desviar-sepron.) extravagar guinyar, desviar-se, una nau, del seu rumb. anar a la derivao derivar (una nau) garbinejar, desviar-se, una alineació qualsevol, un poc cap o garbí o ponent. llevantejar, íd., cap a llevant. fer panxa(una paret), desviar-se de la línia vertical. corbar-se, desviar-se de la [...]
|
8.
dirigir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
platja. La nau envestí cap a llevant. convergir, dirigir-se (dues rectes, dos camins), devers un mateix punt. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
navegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
guinyades. bordejar, navegar contra vent fent bordades. orsar, orsejaro anar a l'orsa, navegar contra el vent. navegar de bolina, amb les veles de biaix, gairebé contra el vent. capejaro navegar a la capa llevantejar, navegar en direcció a llevant. ponentejar(en direcció a ponent) nordejar(en direcció [...]
|
10.
temps
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de neu i vent. terbolina, temps revolt i tempestuós. llevantada, mal temps portat pel vent de llevant. Fer mal temps: Rufejar. Febrejar. Marcejar. Abrilejar(a l'estiu). 3 En música: Aire, temps accelerat o lent amb què hom executa una obra musical. Indicació del temps, en un escrit, etc.: Data [...]
|