Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són: interval oboè iber alfil xassís elit futbol fluor zenit poliglot xandall Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)  [...]

Els adverbis acabats en -ment s'han format a partir de la forma femenina d'adjectius qualificatius. Per exemple, vivament s'ha format a partir de viva; ràpidament, a partir de ràpida; difícilment, a partir de difícil, que com a adjectiu invariable té, com els altres, l'opció de formar l'adverbi [...]

present, però, que també podem trobar la combinació q + u en mots com quatre, adequar o qüestió. S'escriu q davant de u quan la u (o ü davant de e, i) forma diftong creixent amb la vocal següent: quatre (qua-tre), adequar (a-de-quar), quantitat (quan-ti-tat), quota (quo-ta), qüestió (qües-ti-ó), [...]

Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]

La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c. Es pot trobar ç: a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc. a final de mot: braç, veloç [...]

Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers. Per exemple: l'apt. 210 de Girona ('l'apartat') nota de l'ed. ('l'editor') l'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima [...]

Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents. Diftongs decreixents [...]

Les paraules cara o braç contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de erra vibrant, que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric. El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple: ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc, gros, pruna [...]

El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot: enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.; a final de paraula [...]

majoria dels acabats en -ès: burgès, encès, entès, entremès, espès, francès, imprès, interès, pagès; Penedès, Vallès, etc. la majoria dels acabats en -èn: edèn, mossèn; aprèn, comprèn, ofèn, reprèn, etc. En mots plans: els infinitius com ara atènyer, conèixer, convèncer, empènyer, estrènyer [...]