herba

1 1 f. [BO] [LC] Planta la tija de la qual no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos. Herbes anuals, biennals, perennes. Herbes medicinals, remeieres.
1 2 [AGA] [BO] [LC] mala herba Herba que no té cap utilitat i perjudica el desenvolupament de les plantes entre les quals creix. Mala herba mai no mor. Créixer com la mala herba.
2 1 f. [AGR] [BOC] [LC] Conjunt d'herbes que creixen en un lloc. L'herba verda dels prats. Jeure sobre l'herba. Segar l'herba.
2 2 [AGA] [LC] fer herba Segar-la per donar-la al bestiar.
2 3 [AGA] en herba loc. adv. Abans de madurar i perdre la verdor. El blat en herba ajagut pel ruixat.
3 f. pl. [LC] [MD] Herbada 2.
4 1 f. pl. [HO] Infusió d'una o més herbes. Voleu herbes o cafè?
4 2 [AGA] [HO] herbes per al brou Verdures com l'api, els naps, els porros, la pastanaga, etc., que serveixen per a preparar el brou.
4 3 [AGA] [HO] fines herbes Assortiment de plantes aromàtiques com l'all, l'estragó, el julivert, etc., que s'utilitza per a adobar alguns plats o aliments. Formatge amb fines herbes.
5 f. [LC] [MD] pop. Marihuana.
6 1 f. [BOS] [LC] herba abellera Abellera².
6 2 [AGA] [BOS] [LC] herba alfals Alfals.
6 3 [BOS] [LC] herba arenera Morritort bord.
6 4 [BOS] [LC] herba arrapadissa Xereix 1.
6 5 [BOS] [LC] herba ballestera Veratre.
6 6 [BOS] [LC] herba beatamaria Segell de Salomó.
6 7 [BOS] [LC] herba bellugadissa Belluguets.
6 8 [BOS] herba berruguera Herba anual de la família de les boraginàcies, tota ella pilosa i grisenca, de fulles ovades i de flors blanques o violàcies, disposades en inflorescències escorpioides, que es fa als erms i a les vinyes (Heliotropium europaeum).
6 9 [BOS] herba blanca a) Herba de la família de les compostes, coberta tota ella d'una pilositat blanca, de fulles ovades, pinnatipartides i de segments amples, i capítols d'un groc daurat, en corimbe dens, que es fa exclusivament a les tarteres de l'estatge alpí dels Pirineus, emprada en medicina popular (Senecio leucophyllus).
6 9 [BOS] herba blanca b) Caps blancs.
6 9 [BOS] herba blanca c) Fetgera blanca.
6 9 [BOS] herba blanca d) Blet blanc.
6 9 [BOS] herba blanca e) Candelera 2 2.
6 9 [BOS] herba blanca f) Perdiguera.
6 9 [BOS] herba blanca g) Salat blanc.
6 10 [BOS] [LC] herba blenera Herba del gènere Verbascum, de la família de les escrofulariàcies, robusta, densament coberta d'una pilositat que la fa grisenca o groguenca, amb una roseta de fulles basals i amb una llarga inflorescència terminal de flors grogues, que es fa en llocs secs, oberts i assolellats, i s'havia utilitzat per a fer els blens dels llums d'oli i també per a pescar.
6 11 [BOS] [LC] herba bovina Peu de colom.
6 12 [BOS] herba bruna [o herba cabrera, o herba cabruna] Trèvol pudent.
6 13 [BOS] [LC] herba cafetera Cafè bord.
6 14 [BOS] [LC] herba camforada Camforada.
6 15 [BOS] [LC] herba caminadora Passacamins.
6 16 [BOS] herba campana Herba de l'ala.
6 17 [BOS] [LC] herba campanera Corretjola de serp.
6 18 [BOS] herba candelera Herba blenera.
6 19 [BOS] [LC] herba capitana Panical 1.
6 20 [BOS] [LC] herba capsera [o herba capsigranyera] Timó mascle.
6 21 [BOS] [LC] herba capsotera Mata de la família de les labiades (Teucrium polium ssp. homotrichum).
6 22 [BOI] herba caragolera Alga vermella de làmines estretes, fosques i dentades (Vidalia volubilis).
6 23 [AGA] [BOS] [LC] herba carnera Acant 1 1.
6 24 [BOS] [LC] herba carxofera Herbacol 1.
6 25 [BOS] [LC] herba centaura Herba de Santa Margarida.
6 26 [AGA] [BOS] [LC] herba cervesera Llúpol.
6 27 [BOS] [LC] herba cidrera Tarongina 1.
6 28 [BOS] [LC] herba cloquera Morró 1.
6 29 [BOS] [LC] herba coent Crespinell groc.
6 30 [BOI] herba colera Fulla de col.
6 31 [BOS] [LC] herba còlica Trencapedra 1.
6 32 [BOS] [LC] herba conillera Xenixell.
6 33 [BOS] [LC] herba cossiada [o herba cossiera] Foixarda.
6 34 [BOS] [LC] herba cost Cost².
6 35 [BOS] herba cotonera Herba anual del gènere Filago, de la família de les compostes, de mida menuda, de capítols molt petits coberts per la borra de les bràctees involucrals i mig amagats per les fulles, que es fa en erms i pradells secs.
6 36 [BOS] herba cristal·lina Planta de la família de les aïzoàcies, carnosa i decumbent, recoberta de papil·les transparents, de fulles ovades i flors blanques, amb nombrosos pètals linears, pròpia dels llocs salins del litoral (Mesembryanthemum crystallinum).
6 37 [BOS] herba cuquera a) Poliol d'aigua.
6 37 [BOS] herba cuquera b) Timó mascle.
6 37 [BOS] herba cuquera c) Tanarida.
6 37 [BOS] herba cuquera d) Espernallac.
6 37 [BOS] herba cuquera e) Broida.
6 38 [BOS] [LC] herba d'agulles Agulles de pastor.
6 39 [BOS] [LC] herba d'all Al·liària.
6 40 [BOS] [LC] herba d'almesc Iva.
6 41 [BOS] [LC] herba d'anyell Milfulles.
6 42 [BOS] herba d'era Jusquiam.
6 43 [BOS] [LC] herba d'eruga Herba berruguera.
6 44 [BOS] herba d'espant Herba de Santa Margarida.
6 45 [BOS] [LC] herba d'espasa Lliri dels blats.
6 46 [BOS] herba d'esquelleta Jusquiam.
6 47 [BOS] [LC] herba d'ocell Morró 1.
6 48 [AGA] [BOS] [LC] herba d'olives a) Sajolida 1.
6 48 [AGA] [BOS] [LC] herba d'olives b) Sajolida de bosc.
6 49 [BOS] herba d'or Herba o mateta del gènere Helianthemum, de la família de les cistàcies, de flors grogues, regulars, amb cinc pètals i nombrosos estams, que es fa en llocs oberts i assolellats.
6 50 [BOI] herba daurada Dauradella 1.
6 51 [BOS] [LC] herba de boligs Herba ramosa de la família de les compostes, pilosa, de fulles molt dividides i de capítols florals grocs formats únicament per un botó central en forma de bola, freqüent a les vores de camins de les contrades marítimes (Anacyclus valentinus).
6 52 [BOS] [LC] herba de bruixa Ruda 1 1.
6 53 [BOS] [LC] herba de bugada Herba sabonera b).
6 54 [BOS] [LC] herba de caderneres a) Morró 1.
6 54 [BOS] [LC] herba de caderneres b) Anagall 1.
6 55 [BOS] [LC] herba de canari Morró 1.
6 56 [BOS] herba de capseta Jusquiam.
6 57 [BOS] [LC] herba de capsot Trèvol estrellat.
6 58 [BOS] herba de cent nusos Passacamins.
6 59 [BOS] herba de cinc costures [o herba de cinc nervis, o herba de cinc ratlles] Plantatge de fulla estreta.
6 60 [BOS] herba de cingle Corona de rei.
6 61 [BOS] herba de colom Fumària.
6 62 [BOS] herba de cop Pericó 1.
6 63 [BOS] herba de corder Milfulles.
6 64 [BOS] [LC] herba de foc a) Gata rabiosa.
6 64 [BOS] [LC] herba de foc b) Fumària.
6 64 [BOS] [LC] herba de foc c) Xenixell.
6 65 [BOS] [LC] herba de folls Anagall d'aigua.
6 66 [AGA] [BOS] [LC] herba de formatjar Herbacol 1.
6 67 [BOS] [LC] herba de gat Nepta.
6 68 [BOS] herba de graneres Herba escombrera.
6 69 [BOS] herba de l'ala Herba de la família de les compostes, molt robusta, pubescent, de fulles ovades i capítols grocs i grossos, pròpia de l'Europa oriental i antigament cultivada com a medicinal (Inula helenium).
6 70 [BOS] herba de l'asma Estramoni.
6 71 [BOS] herba de l'epidèmia Herba dels gats.
6 72 [AGA] [BOS] [LC] herba de l'escorbut Cocleària.
6 73 [BOS] [LC] herba de l'escorpí Coronil·la escorpioide.
6 74 [BOS] herba de l'esparver Herba de la família de les compostes, amb les fulles radicals en roseta i capítols grocs en panícula corimbiforme, que es fa sobretot als boscos caducifolis (Hieracium murorum i espècies afins).
6 75 [BOS] herba de l'esquinància Herba prima a).
6 76 [BOS] herba de l'ofec Estramoni.
6 77 [BOS] [LC] herba de la bajoqueta Salsufragi.
6 78 [BOI] [LC] herba de la barra Coleta.
6 79 [BOS] herba de la carabasseta Herba de la família de les aristoloquiàcies, d'un verd grisenc, de fulles triangulars i cordiformes, gruixudes, aspres i amb el marge com rosegat, i de flors tubuloses, brunes, amb la boca prolongada en llengüeta, que es fa als terrenys pedregosos calcaris (Aristolochia pistolochia).
6 80 [BOS] [LC] herba de la coltellada Sàlvia romana.
6 81 [BOS] [LC] herba de la cremada Crespinell groc.
6 82 [BOS] herba de la creu Raïm de guineu.
6 83 [AGA] [BOS] [LC] herba de la desfeta Trèvol 1 1.
6 84 [BOS] [LC] herba de la febre a) Gracíola.
6 84 [BOS] [LC] herba de la febre b) Obriülls 1.
6 85 [BOS] herba de la feridura Mateta de la família de les labiades, pilosa, de fulles oblongues i dentades, i de flors bilabiades, amb el llavi superior blanc i l'inferior groc, reunides en verticil·lastres molt densos, distants entre ells fent una inflorescència interrompuda, que es fa en llocs secs i és emprada en medicina popular (Sideritis hirsuta).
6 86 [BOS] herba de la fita Herba de Sant Jaume.
6 87 [BOS] herba de la fluxió Morritort bord.
6 88 [BOS] [LC] herba de la galda Galda.
6 89 [BOS] [LC] herba de la geneta Niella 1.
6 90 [BOS] herba de la gota Dròsera.
6 91 [BOS] [LC] herba de la grava a) Trencapedra 1.
6 91 [BOS] [LC] herba de la grava b) Herba prima a).
6 92 [BOS] herba de la mala bua Herba presseguera.
6 93 [BOS] [LC] herba de la mala llavor Herba de la família de les cariofil·làcies, de tiges prostrades, nuoses i fràgils, fulles ovades, flors d'un blanc verdós i fruit en baia negra, de la mida d'un pèsol, embolcat pel calze, que és persistent, i es fa en els herbassars humits del riberal dels rius (Cucubalus baccifer).
6 94 [BOS] [LC] herba de la mare Camamilla pudent.
6 95 [BOS] herba de la marfuga Herba de la carabasseta.
6 96 [BOS] [LC] herba de la moneda Herba de la família de les primulàcies, de tiges reptants, fulles ovades o arrodonides, oposades, i flors grogues axil·lars, freqüent en alguns països europeus, en indrets humits, i cultivada com a ornamental (Lysimachia nummularia).
6 97 [AGA] [BOS] [LC] herba de la Pampa Cortadèria.
6 98 [AGA] [BOS] [LC] herba de la passió Passionera.
6 99 [BOS] herba de la pedra a) Salsufragi.
6 99 [BOS] herba de la pedra b) Trencapedra 1.
6 100 [AGA] [BOS] [LC] herba de la plata Setins.
6 101 [BOS] herba de la prunella Prunel·la de muntanya.
6 102 [BOS] herba de la ràbia a) Herba anual de la família de les crucíferes, grisenca, de tiges dretes o ascendents, fulles oblongues, flors groguenques, en raïm, i fruit en silícula arrodonida, freqüent als pradells i en llocs secs (Alyssum alyssoides).
6 102 [BOS] herba de la ràbia b) Malrubí.
6 103 [BOS] [LC] herba de la sang a) Sanguinària blanca.
6 103 [BOS] herba de la sang b) Serverola.
6 104 [BOS] herba de la sapiència Herba de Santa Sofia.
6 105 [BOS] [LC] herba de la taca Herba anual de la família de les papilionàcies, de tiges prostrades, fulles trifoliolades, amb els folíols en forma de cor invertit i amb una taca negrosa central, flors grogues i fruit caragolat en hèlix, globulós i cobert d'agullons, que es fa a les vores de camins i als pradells poc o molt humits (Medicago arabica).
6 106 [BOS] herba de les berrugues Celidònia.
6 107 [BOS] [LC] herba de les caigudes Àrnica.
6 108 [BOS] [LC] herba de les cardines Xenixell.
6 109 [AGA] [BOS] herba de les culleres Cocleària.
6 110 [BOS] [LC] herba de les encantades Herba de la família de les onagràcies, molt delicada, de fulles ovades, flors molt petites, blanques o rosades, en raïm terminal, i fruit piriforme cobert de pèls ganxuts, que es fa als boscos humits (Circaea lutetiana).
6 111 [BOS] herba de les ferides [o herba de les nou camises] Milfulles.
6 112 [BOS] herba de les llagues a) Vidiella 1.
6 112 [BOS] herba de les llagues b) Vidalba.
6 113 [BOS] [LC] herba de les palomes Herba o mateta ramificada, de la família de les labiades, pilosa i grisenca, de fulles oblongues, dentades, i flors bilabiades, corbades, de color rosat, blanquinós o blavenc, en inflorescències terminals, laxes, que es fa als pedruscalls i en indrets secs del Mediterrani occidental (Nepeta nepetella).
6 114 [BOS] [LC] herba de les patarrugues Herba de la família de les euforbiàcies, laticífera, del grup de les lletereses, amb nombroses fulles linears, bràctees florals ovades, groguenques o vermelloses i glàndules del ciati semilunars, freqüent a les pastures, sobretot a muntanya (Euphorbia cyparissias).
6 115 [BOS] herba de les set sagnies a) Mata de la família de les boraginàcies, de fulles linears, recobertes esparsament de pèls rígids, flors tubuloses, de primer purpúries i després blaves, i fruit format per quatre granets blanquinosos, molt durs, pròpia de les brolles calcícoles mediterrànies i utilitzada en medicina popular (Lithospermum fruticosum).
6 115 [BOS] herba de les set sagnies b) Botja peluda.
6 115 [BOS] herba de les set sagnies c) Herba de Sant Segimon i altres saxífragues.
6 116 [BOS] [LC] herba de melic Barretets.
6 117 [BOS] herba de mil fulles Milfulles.
6 118 [BOS] [LC] herba de mosca Olivarda.
6 119 [AGA] [BOS] herba de Noè Herba de la família de les cariofil·làcies, glabra i verda, de tiges ajagudes i esteses tot al volt, fulles oblongues molt petites, flors diminutes reunides en glomèruls nombrosos i de vegades confluents i fruit en aqueni, que es fa als camins, camps i pradells i és emprada en medicina popular com a diürètica (Herniaria glabra).
6 120 [BOS] [LC] herba de Nostra Dona Morella roquera.
6 121 [BOI] herba de pagre Alga vermella mediterrània (Fauchaea repens).
6 122 [BOS] [LC] herba de pare i fill Gravit.
6 123 [BOS] herba de paret Morella roquera.
6 124 [BOS] [LC] herba de rellotge Bec de cigonya a).
6 125 [BOS] herba de Robert Herba de Sant Robert.
6 126 [BOS] [LC] herba de salobre Cirialera.
6 127 [BOS] herba de Sant Antoni a) Planta perenne de la família de les labiades, de tija simple o ramificada, fulles lanceolades i dentades, oposades, flors d'un groc clar, en inflorescència interrompuda, que es fa a les pastures seques, sobretot a l'estatge montà (Stachys recta).
6 127 [BOS] herba de Sant Antoni b) Herba de la feridura.
6 127 [BOS] herba de Sant Antoni c) Serverola.
6 127 [BOS] herba de Sant Antoni d) Botja peluda.
6 128 [BOS] herba de Sant Benet Herba pilosa de la família de les rosàcies, de fulles pinnaticompostes i amb grans estípules, les caulinars trifoliolades, flors grogues i fruit format per nombrosos aquenis prolongats en un llarg estil, pròpia dels marges forestals i dels boscos humits (Geum urbanum).
6 129 [BOS] [LC] herba de Sant Bonifaci Galzeran 1.
6 130 [BOS] herba de Sant Cristòfol Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, tòxica, de fulles doblement pinnaticompostes, amb els folíols dentats, flors blanques i petites, en raïms curts, i fruit en baia negra, que es fa als boscos humits (Actaea spicata).
6 131 [BOS] herba de Sant Domènec Camedris.
6 132 [BOS] herba de Sant Felip Glast 1.
6 133 [BOS] herba de Sant Jaume Herba de la família de les compostes, de fulles pinnatipartides i capítols grocs, en corimbe, que es fa als prats i als herbassars humits (Senecio jacobaea).
6 134 [BOS] herba de Sant Joan a) Pericó 1.
6 134 [BOS] herba de Sant Joan b) Espernallac.
6 134 [BOS] herba de Sant Joan c) Espunyidella groga.
6 135 [BOS] [LC] herba de Sant Jordi Herba alta de la família de les valerianàcies, ben glabra, de tiges fistuloses, fulles amplament lanceolades, oposades, i flors tubuloses i esperonades, vermelles o roses, de vegades blanques, reunides en corimbes terminals, que es fa als marges i als murs (Centranthus ruber).
6 136 [BOS] [LC] herba de Sant Llorenç Herba de la família de les papilionàcies, de fulles basals pinnaticompostes, flors llarguetes, de color groguenc, blanquinós, rosat o purpuri, reunides en glomèruls oblongs, i de llegum cilíndric i un xic corbat, que es fa a les pastures seques de l'Europa meridional i del nord d'Àfrica (Astragalus monspessulanus).
6 137 [BOS] herba de Sant Pelegrí Herba robusta de la família de les labiades, densament tomentosa i d'un blanc argentat, de fulles lanceolades o el·líptiques i flors roses, en inflorescència força densa, cultivada com a ornamental i rarament espontània (Stachys byzantina o S. lanata).
6 138 [BOS] [LC] herba de Sant Pere a) Morella roquera.
6 138 [BOS] [LC] herba de Sant Pere b) Espernallac.
6 139 [BOS] herba de Sant Ponç a) Poliol d'aigua.
6 139 [BOS] herba de Sant Ponç b) Timó blanc.
6 140 [BOS] herba de Sant Robert Herba de la família de les geraniàcies, sovint vermellosa, pudent, de fulles palmaticompostes de contorn pentagonal o triangular, flors roses, regulars, i fruit prolongat en bec, que es fa als boscos i en indrets ombrívols (Geranium robertianum).
6 141 [BOS] [LC] herba de Sant Roc Herba de la família de les compostes, pilosa i llanosa, de fulles abraçadores i amb orelletes, i de capítols grocs, força grossos i nombrosos, pròpia dels indrets humits (Pulicaria dysenterica).
6 142 [BOS] herba de Sant Segimon Herba de la família de les saxifragàcies, glandulosa, que forma petits coixinets, de fulles cuneïformes, palmatipartides, i flors blanques, que es fa només a les zones rocoses del Montseny i és emprada en medicina popular (Saxifraga vayredana).
6 143 [BOS] herba de Santa Bàrbara Herba de la família de les crucíferes, glabra i erecta, de fulles lobades o pinnatipartides, lluents, flors grogues en raïm i fruit en síliqua erecta, que es fa en sòls nitrificats i humits (Barbarea vulgaris).
6 144 [BOS] [LC] herba de Santa Llúcia Biscutel·la.
6 145 [BOS] herba de Santa Margarida Herba biennal o anual de la família de les gencianàcies, de fulles el·líptiques o lanceolades, les basals en roseta, les caulinars oposades, i de flors rosades o purpúries, tubuloses i amb el limbe de cinc pètals estesos, reunides en cimes corimbiformes, de gust amargant, emprada com a tònica, que es fa als prats i en indrets poc secs (Centaurium erythraea).
6 146 [BOS] herba de Santa Sofia Herba de la família de les crucíferes, erecta, d'un verd cendrós, de fulles repetidament pinnatisectes, amb els segments linears o oblongs, flors grogues en raïm i fruit en síliqua, que es fa en llocs ruderals i era emprada antigament per a prevenir i guarir l'escorbut (Descurainia sophia).
6 147 [BOS] [LC] herba de tres claus Espina-xoca.
6 148 [BOS] herba de xai Milfulles.
6 149 [BOS] [LC] herba del ballester Veratre.
6 150 [BOS] herba del bàlsam Mata de la família de les labiades, de mida petita, de fulles lanceolades o estretament lanceolades, sovint dentades, i flors grogues, agrupades en una inflorescència terminal densa, que es fa als prats secs de muntanya i és emprada en medicina popular (Sideritis hyssopifolia).
6 151 [BOS] herba del borm Herba cotonera.
6 152 [BOS] [LC] herba del carboner Sarronets de pastor.
6 153 [BOS] herba del caragol Morella roquera.
6 154 [BOS] [LC] herba del cor Masera.
6 155 [BOS] [LC] herba del diable Carnassa 3.
6 156 [BOS] herba del git Niella 1.
6 157 [BOS] herba del ferro Desferracavalls.
6 158 [BOS] herba del fum Fumària.
6 159 [BOS] [LC] herba del lladre Xereix 1.
6 160 [BOS] [LC] herba del mal blanc Pelosella.
6 161 [BOS] [LC] herba del mal de cor Herba robusta de la família de les labiades, erecta, de fulles palmatífides o palmatipartides i flors purpúries, en verticil·lastres densos, axil·lars, força distants entre ells, d'origen asiàtic, espontània en alguns herbassars humits de muntanya i antigament cultivada com a medicinal (Leonorus cardiaca).
6 162 [BOS] [LC] herba del mal de pedra Trencapedra 1.
6 163 [BOS] herba del mal estrany a) Herba de la família de les compostes, glandulosa, de rizoma tuberós, fulles estretament lanceolades i capítols grocs, que es fa en sòls margosos, humits en temps de pluja, emprada en medicina popular (Jasonia tuberosa).
6 163 [BOS] [LC] herba del mal estrany b) Serverola.
6 164 [BOS] herba del mal gra Ranuncle de pedrusca.
6 165 [BOS] herba del mesc Almescat 2.
6 166 [BOS] herba del meu Meu¹.
6 167 [BOS] herba del nuset Herba prima a).
6 168 [BOS] [LC] herba del nord Herba de la família de les saxifragàcies, viscosa, que fa tofes laxes, de fulles palmatipartides, llargament peciolades, i flors blanques, que viu als indrets rocosos ombrívols de la muntanya mediterrània (Saxifraga cuneata).
6 169 [BOS] [LC] herba del passerell Sarronets de pastor.
6 170 [BOS] herba del pastell Glast 1.
6 171 [BOS] herba del pastoret Sarronets de pastor.
6 172 [BOS] [LC] herba del pigot Desferracavalls.
6 173 [BOS] herba del pobre home a) Filipèndula.
6 173 [BOS] herba del pobre home b) Gracíola.
6 174 [BOS] herba del traïdor Prunel·la de muntanya.
6 175 [BOS] [LC] herba del vent Anemone alpina.
6 176 [AGA] [BOS] herba dels canonges Herba de la família de les valerianàcies, de fulles oblongues, flors petites blavenques, en glomèruls, i fruit inflat i esponjós, pròpia de les terres de conreu i d'indrets ruderals, cultivada per menjar en amanida quan encara és tendra (Valerianella locusta).
6 177 [BOS] herba dels cirurgians Herba de Santa Sofia.
6 178 [BOS] herba dels fics a) Olivereta.
6 178 [BOS] herba dels fics b) Tintorell.
6 178 [BOS] herba dels fics c) Aladern de fulla estreta.
6 178 [BOS] herba dels fics d) Celidònia.
6 178 [BOS] herba dels fics e) Olivella.
6 179 [BOS] herba dels gats Mata de la família de les labiades, molt semblant a l'eixorba-rates blanc, però més laxa i no tan espinosa, que es fa en sòls calcaris a les brolles de Menorca (Teucrium marum ssp. spinescens).
6 180 [BOS] herba dels innocents Fumària.
6 181 [BOS] [LC] herba dels tintorers Roja 1.
6 182 [BOS] [LC] herba desinflamatòria Peucrist 2.
6 183 [BOS] [LC] herba didalera Digital 3 1.
6 184 [BOS] herba disentèrica Herba de Sant Roc.
6 185 [AGA] [BOS] herba donzella Vinca.
6 186 [AGA] [BOS] [LC] herba dormidora Cascall 1 1.
6 187 [BOS] [LC] herba emperadora Salsufragi 2.
6 188 [BOS] herba escombrera Herba de la família de les compostes, erecta i ramosa, de fulles lanceolades i linears, dentades o pinnatipartides, i capítols florals purpuris, amb les bràctees de l'involucre terminades en espina curta, que es fa en indrets secs i assolellats de les terres mediterrànies (Mantisalca salmantica o Centaurea salmantica).
6 189 [BOS] herba escurçonera Escurçonera 1.
6 190 [BOS] herba espitllera a) Obriülls 1.
6 190 [BOS] herba espitllera b) Card fuell.
6 191 [BOS] herba espunyidera Espunyidella 1.
6 192 [BOS] herba esquellera Planta anual del gènere Rhinantus, de la família de les escrofulariàcies, de tiges erectes, fulles oblongues i dentades, oposades, flors en raïm terminal, amb el calze inflat i comprimit i la corol·la tubulosa i bilabiada, groga i amb dues dents violàcies al llavi superior, els fruits madurs de la qual aboquen les granes dins els calzes secs i membranosos, els quals, en ésser moguts, fan un soroll semblant al dels esquellots o sonalls, que es fa als prats i als herbassars.
6 193 [BOI] herba estanyera Cua de cavall.
6 194 [BOS] herba felera a) Planta de la família de les labiades, pilosa i molt foliosa, de fulles tripartides amb els segments linears i flors grogues tacades de vermell, amb un sol llavi, de gust molt amarg, que es fa als erms i als prats secs (Ajuga chamaepitys).
6 194 [BOS] herba felera b) Herba de la carabasseta.
6 194 [BOS] herba felera c) Herba fetgera.
6 194 [BOS] herba felera d) Herba presseguera.
6 195 [BOS] herba fetgera Herba de la família de les ranunculàcies, de fulles totes basals, trilobades i coriàcies, sovint vermelloses al revers i tacades de blanc a l'anvers, i flors solitàries, generalment blaves o blanques, freqüent als boscos frescals (Anemone hepatica o Hepatica nobilis).
6 196 [BOS] herba flatera Herba fetgera.
6 197 [BOS] herba foradada Pericó 1.
6 198 [BOS] [LC] herba formiguera Te bord.
6 199 [BOS] herba forrera Pimpinella 1 1.
6 200 [BOI] herba freixurera a) Planta de la classe de les hepàtiques, constituïda per un tal·lus laminar ramificat dicotòmicament i esporangis sobre lòbuls modificats pedicel·lats (Marchantia polymorpha).
6 200 [BOI] herba freixurera b) Llengua de cérvol.
6 201 [BOI] herba garriguera Herba caragolera.
6 202 [BOS] herba gatera a) Nepta.
6 202 [BOS] herba gatera b) Valeriana.
6 203 [BOS] herba gelada Herba cristal·lina.
6 204 [BOS] [LC] herba joca Vesc 1.
6 205 [BOS] herba llanera Galda.
6 206 [BOS] herba llarga Passacamins.
6 207 [BOS] [LC] herba llimonera Tarongina 1.
6 208 [BOS] herba llombriguera Barretets.
6 209 [BOS] [LC] herba madrona Sàlvia romana.
6 210 [BOS] [LC] herba matapolls Estafisàgria.
6 211 [BOS] herba mate Mate.
6 212 [BOS] [LC] herba maura Morella vera.
6 213 [BOS] [LC] herba melera Abellera².
6 214 [BOI] herba melsera a) Llengua de cérvol.
6 214 [BOS] herba melsera b) Herba fetgera.
6 215 [BOS] herba menuda Mateta de la família de les compostes, sovint grisenca, amb olor de càmfora, de fulles dividides en segments linears i de capítols groguencs petits, disposats en raïm o en panícula, que es fa a les pastures seques de l'estatge montà i és emprada per a guarir els animals que tenen dolors abdominals (Artemisia alba).
6 216 [BOS] [LC] herba molla Herba anual de la família de les teligonàcies, tendra i molt fràgil, decumbent, de fulles ovades llargament peciolades i flors unisexuals, petites i verdoses, en petits grups, que viu arrapada als murs de pedra seca i als marges ombrejats (Theligonum cynocrambe).
6 217 [BOS] herba mora Morella vera.
6 218 [BOS] [LC] herba morenera Mata del gènere Phagnalon, de la família de les compostes, de tiges tomentoses i blanques, fulles linears o lanceolades, blanques i tomentoses per sota, i capítols al principi globulosos, llargament pedunculats, d'un groc pàl·lid, que es fa als llocs pedregosos i a les brolles, en indrets assolellats de les terres mediterrànies.
6 219 [BOS] [LC] herba mosquera Espunyidella 1.
6 220 [BOI] herba napolitana Coleta.
6 221 [BOS] herba negra a) Herba de la família de les dipsacàcies, erecta, de fulles oposades oblongues, dentades o enteres, flors rosades o violàcies en capítols terminals i fruits tancats dins un receptacle coriaci coronat per vuit arestes, que es fa a les vorades de bosc i als prats frescals (Knautia arvernensis o K. sylvatica).
6 221 [BOS] herba negra b) Botja peluda.
6 221 [BOS] herba negra c) Lluqueta de roca.
6 221 [BOS] herba negra d) Tem bord.
6 222 [BOS] [LC] herba nuada Espunyidella groga.
6 223 [BOS] [LC] herba nusosa Ripoll.
6 224 [BOS] herba paixellera Herba berruguera.
6 225 [BOS] herba palma Lliri dels blats.
6 226 [BOS] herba passerella a) Herba vermella.
6 226 [BOS] herba passerella b) Herba berruguera.
6 226 [BOS] herba passerella c) Trencapedra 1.
6 227 [BOS] herba pedrera Mata de la família de les ericàcies, que pot formar catifes extenses, de fulles petites, lanceolades i oposades, coriàcies i persistents, densament disposades sobre les tiges, flors petites, rosades o rogenques, en grupets terminals, i fruit en càpsula, que es fa a les carenes i als indrets ventejats de l'estatge alpí (Loiseleuria procumbens).
6 228 [BOS] herba pelada Xenixell.
6 229 [BOS] [LC] herba peluda a) Herba de la família de les gramínies, estolonífera, amb els nusos de la tija pilosos i les beines foliars escabres, i amb les espiguetes uniflores, disposades en panícula laxa i de branquetes flexuoses, que es fa als aiguamolls de terra baixa (Leersia oryzoides).
6 229 [BOS] [LC] herba peluda b) Orella d'os.
6 230 [BOS] [LC] herba pixanera Caps blancs.
6 231 [BOS] [LC] herba pixosa [o herba pixotera] Trencapedra 1.
6 232 [BOS] [LC] herba plana Herba anual de la família de les compostes, híspida, de fulles oblongues, capítols grocs ligulats i fruits quasi tots amb bec i amb un plomall de setes plomoses, dilatades a la base, freqüent als llistonars i als erms de les illes Balears (Hypochoeris achyrophorus).
6 233 [BOS] [LC] herba platera Sanguinària blanca.
6 234 [BOS] herba ploranera [o herba plorosa] Herba blenera.
6 235 [BOS] [LC] herba pollera [o herba pollosa] a) Estafisàgria.
6 235 [BOS] [LC] herba pollera [o herba pollosa] b) Matapoll.
6 236 [BOS] herba poma Herba de la família de les escrofulariàcies, poc o molt glandulosa i viscosa, erecta, d'un verd clar, amb ramificacions molt obertes, fulles linears i enteres, oposades, flors grogues i petites, en raïms terminals, i fruit en càpsula, que es fa sobretot a les vorades i clarianes forestals de la baixa muntanya (Odontides viscosus).
6 237 [AGA] [BOS] [LC] herba presonera Herbacol 1.
6 238 [BOS] herba presseguera Herba de la família de les poligonàcies, de tija erecta i ascendent sovint vermellosa, amb òcrees ciliades, fulles lanceolades sovint amb una taca fosca a l'anvers, flors rosades o blanques en espigues denses cilíndriques i la majoria de fruits lenticulars, que es fa en conreus i en indrets ruderals humits (Polygonum persicaria).
6 239 [BOS] herba prima a) Herba perenne de la família de les rubiàcies, de tiges molt primes, nuoses i difuses, fulles molt estretes, oposades o verticil·lades, i flors tubuloses, blanques o rosades, en inflorescències laxes, que es fa als prats secs i és utilitzada en medicina popular com a diürètica (Asperula cynanchica).
6 239 [BOS] herba prima b) Herba de la família de les cariofil·làcies, molt ramosa, de tiges febles, fulles linears oposades i flors blanques en cimes laxes, que es fa a les roques ombrívoles de muntanya (Moehringia muscosa).
6 239 [BOS] herba prima c) Margall 1.
6 239 [BOS] herba prima d) Salsufragi 1.
6 240 [BOS] herba pucera Plantatge 1 1.
6 241 [BOS] herba queixalera Jusquiam.
6 242 [BOS] [LC] herba remuguera Rogeta 1.
6 243 [BOS] [LC] herba rodona Herba de la família de les gramínies, amb les bases de les tiges engruixides i cobertes de fibres entrecreuades, fulles convolutes i sovint arquejades i inflorescències en panícula densa, freqüent a les pastures de les terres calcàries (Koeleria vallesiana).
6 244 [BOS] [LC] herba roja Herba de la família de les rosàcies, estolonífera i poc o molt pilosa, de fulles que tenen de cinc a set folíols ovats, dentats a la part apical, i flors grogues amb calicle, freqüent a les pastures seques (Potentilla neumanniana o P. verna).
6 245 [BOS] herba sabonera a) Anagall 1.
6 245 [BOS] [ED] herba sabonera b) Herba de la família de les cariofil·làcies, de tija erecta i nuosa, fulles oposades, lanceolades o oblongues, flors regulars força grosses, amb el calze tubulós i cinc pètals de color de rosa, en inflorescència terminal més aviat densa, i fruit en càpsula, que creix en llocs humits, rica en saponines per la qual cosa ha estat emprada com a succedani del sabó (Saponaria officinalis).
6 246 [BOS] [LC] herba salada Cirialera.
6 247 [AGA] [BOS] herba sana Menta pebrera.
6 248 [BOS] [LC] herba sanguina Sanguinària blanca.
6 249 [BOS] [LC] herba sanguinària a) Herba de les set sagnies a).
6 249 [BOS] [LC] herba sanguinària b) Mill de sol.
6 249 [BOS] [LC] herba sanguinària c) Sanguinària blanca.
6 250 [BOS] [LC] herba santa a) Herba morenera.
6 250 [BOS] [LC] herba santa b) Sàlvia romana.
6 251 [BOS] [LC] herba santjoanera Maleïda.
6 252 [BOS] [LC] herba sardinera Blet pudent.
6 253 [BOS] herba sense virtut Maleïda.
6 254 [BOS] [LC] herba soldadora Pinzell 3.
6 255 [BOS] herba tacada Herba presseguera.
6 256 [BOS] herba talpera [o herba talpinera] Estramoni.
6 257 [BOS] [LC] herba tana Tanarida.
6 258 [BOS] herba tora Tora¹ 1.
6 259 [BOS] herba torçonera Herba menuda.
6 260 [BOI] herba torta Herba caragolera.
6 261 [BOS] [LC] herba tossera [o herba tossina] Orella d'os.
6 262 [BOS] herba turmera Herba d'or.
6 263 [BOS] [LC] herba ventolera Ventolera.
6 264 [AGA] [BOS] [LC] herba vergera Herba de la família de les compostes, menuda i cespitosa, de fulles ovades i llargament peciolades, en rosetes basals, i capítols sobre llargs peduncles, amb el botó groc i la corona blanca, freqüent als pradells de les illes Balears (Bellium bellidioides).
6 265 [BOS] herba verinosa Tora¹ 1.
6 266 [BOS] herba vermella Herba de la família de les cariofil·làcies, gràcil, glandulosa i viscosa, de fulles linears oposades, amb estípules papiràcies platejades, flors rosades en inflorescència laxa, fruit en càpsula i granes negroses, que es fa als camins i llocs erms (Spergularia rubra).