v tr 1 [una vela] espavilar, esmocar, mocar. 2 [despertar] despertar, desvetllar. 3 fig [avivar el ingenio] espavilar. Hacerlo ir a la ciudad quizá lo despabilará, fer-lo anar a ciutat potser l'espavilarà. 4 fig enllestir. Despabilar la cena, enllestir el sopar. 5 fig [robar] pispar. 6 fig i fam [...]

cuerdas] prémer, pitjar. 6 fig [a uno] trepitjar, humiliar. 7 fig [quitar] prendre, birlar, pispar. Me ha pisado la colocación, m'ha pres la col·locació. 8 no dejarse pisar fig i fam no deixar-se trepitjar. 9 no pisar fig i fam [un sitio] no posar els peus en. 10 pisar bien [una mujer] caminar amb gràcia.  [...]

, prendre una ciutat a l'enemic. 7 [robar] furtar, robar, prendre, pispar, sostreure. 8 impedir, obstar, ésser obstacle. Esto no quita que lo vuelva a intentar mañana, això no impedeix que (o obsta perquè) demà ho torni a intentar. 9 fig treure, llevar, sostreure. Este defecto no le quita nada de su valor [...]

menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucaro pispar, prendre [...]

.), furtar. arrambar amb(alguna cosa), robar-la. polir(a algú una cosa) (fam.), íd. pispar(fam.), íd. afaitar(fig.) mossegar(fam.) emblar, prendre, robar. desvalisar, robar a algú les coses que porta. espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de [...]