Resultats de la cerca frase exacta: 25

Diccionari de la llengua catalana
1. induir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emmenar (algú) a alguna cosa. Tot m'indueix a creure-ho. La va induir al mal. En lòg., inferir per inducció. Produir fenòmens d'inducció (en un conductor elèctric, en un cos magnetitzable). [...]
2. seduir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Induir, arrossegar, (algú) a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc. El va seduir l'esperança d'enriquir-se. Aquell seu aire innocent em va seduir: me'n vaig enamorar. No us deixeu seduir per les seves promeses. Induir (algú) a tenir relacions sexuals. Seduir un noi, una dona. [...]
3. ensibornar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Induir amb enganys, males arts, a fer alguna cosa. [...]
4. amoixador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que amoixa. Amb paraules amoixadores, el va induir a fer-ho. [...]
5. mirallets
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Promeses, esperances enganyoses, per a induir algú a fer alguna cosa. [...]
6. exhortar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
7. desencaminar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apartar (algú) del bon camí. Induir a obrar erradament, no rectament. Si continua desencaminant-se així, no sé pas com acabarà. [...]
8. antigen
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància reconeguda com a estranya per l'organisme, capaç d'induir en aquest una resposta immunitària i la producció d'anticossos. [...]
9. fitotoxina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància tòxica per a les plantes produïda pels agents paràsits i que pot induir algun dels símptomes usualment causats per patògens vius. [...]
10. abelliment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abellir o d'abellir-se. Induir a actuar algú amb paraules, esguards i altres abelliments. Cosa que abelleix. Els abelliments del món. Anhel. [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>