Resultats de la cerca frase exacta: 21

Ortografia catalana
11. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIÓ GRÀFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, ciència-ficció ? Si algun dels elements és un símbol (lletra, xifra, etc.): ?-naftol, pH metre, - goma-2 ? Si els elements són noms propis: Josep Lluís, Salvat - Papasseit, - Àustria Hongria - ? Si algun dels elements porta guionet: est-nord-est, anglo-nord-americà ? Locucions: camí ral, medi ambient, Costa Rica [...]
12. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS LATERALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
llegítima 'porció d'una herència'), llet (làctic, lactància), lletra (cf. literal, literari, literatura), 43 Les lletres llibre, llibresc (cf. librari), lliure (cf. liberal ?al costat de lliberal?, liberalisme, libèr­ rim), llum (cf. lumínic, luminescència), lluna (cf. lunar), Llull (cf. lul·lià). Notem [...]
13. L'accent i la dièresi. L'ACCENT GRÀFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
lletra b': S'escriu amb be de bou. Confon les bes i les pes. déu Nom masculí (pl. déus), 'divinitat, ésser suprem': Creure en Déu. Els déus grecs. deu Nom femení (pl. deus), 'font': Una deu termal. S'eixuguen les deus. Numeral cardinal, nom masculí (pl. deus) i femení plural: Cinc i cinc fan deu. He tret [...]
14. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Els dígrafs 2.1.3.1. Com hem dit més amunt a propòsit de la correspondència entre sons i lletres (§?2.1.1c), hi ha determinats sons que no es representen mitjançant una sola lletra, sinó amb una combinació de dues, els dígrafs. Un dígraf és un grup de dues lletres que representa un únic so [...]
15. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
[ks]), àngstrom, gàngster, tungstè (pronunciat [ ?s ]). A final de mot, s'escriuen amb cs final els mots doncs (en què la c no es pronuncia en la major part de parlars), ecs (interjecció) i ics (nom de la lletra x). En posició intervocàlica, els grups cc, cs, cz, gz i x corresponen als sons [gz] i [ks [...]
16. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIÓ GRÀFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
) En els termes d'especialitat compostos en què algun dels elements és un sím-bol (lletra, xifra, etc.): àcid D - lisèrgic, p - aminoazobenzè, e - mail, goma - 2, ? - naftol, omega - 3, pH - metre (llegit «pehàcmetre»), propan - 2 - itilè, succinil - CoA - sintetasa, 2,4,6 - trinitrofenol. Convé notar [...]
17. L'accent i la dièresi. TRACTAMENT GRÀFIC DE LA SÍL·LABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, leish - |maniosi). h) Se separen els prefixos o els radicals que componen un mot quan resulten evi-dents, encara que la lletra següent sigui una vocal: an - |ovulatori, ben - |estant, bes - |avi, cis - |alpí, co - |ordinador, des - |organitzar, ex - |alumne, hiper - |estàtic, hiper - |realisme, in - [...]
18. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS LATERALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
; bacil·lar, mamil·lar, maxil·lar, papil·lar; cavil·lar, destil·lar, oscil·lar, titil·lar, vacil·lar; borratxel·lo, xarel·lo, xitxarel·lo, Otel·lo. Però s'escriu l en el sufix col· lectiu -ela (clientela, parentela), en el radical -fil (esmentat a la lletra b d'aquest apar-tat), i en un bon nombre de mots [...]
19. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
consonant), i amb el dígraf ig i la lletra g a final de mot o radical: a) En general, s'escriu tx: atxa, batxillerat, borratxo, botxí, butxaca, capritxós, cautxú , clòtxina, cotx e, escletxa, fletxa, fitxa, matx ucar, metxa, motxilla, petxina, pitxer, salsitxa, totxo; Arantxa, Meritxell; Garrotxa, Llutxent [...]
20. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
. 2.7.4.3 . En posició final de mot o a l'acabament d'una síl·laba, en què es neutra-litza la sonoritat de [k] i [g], l'ús de c i g s'ajusta a les regles següents: a) A final de mot, darrere vocal àtona o consonant s'escriu c o g segons la lletra que presenten les formes flexives o els derivats; si al [...]
Pàgines  2 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  Següent >>