Causar fatiga (a algú). S'ha fatigat molt corrent.  [...]

Fatigar, cansar. [...]

Acció de fatigar; l'efecte. [...]

Fatigar, adolorir, els peus (d'algú). La caminada l'havia espeuat. De tant caminar mal calçat s'espeuava. [...]

Fatigar molt. L'hereu es lassava pels alts i baixos de les brugueres. [...]

L'estudi, una preocupació, la beguda, etc., fatigar, enterbolir, el cap (d'algú). El carbó mal encès encaparra. La lectura d'aquest llibre m'encaparra. Ha hagut de sortir perquè s'encaparrava amb tant de fum. Preocupar 2 1, 2 2 i 2 4. Aquest afer l'encaparra molt. No [...]

Reduir (un sòlid) a pols o a petits fragments, especialment per compressió, fricció o percussió. Moldre gra. Moldre ossos. Ha molt una lliura de cafè. arribar i moldre V. arribar. moldre els ossos Fatigar extraordinàriament.  [...]

Fer perdre el braó, el vigor, (a algú). Fatigar en alt grau. No cal que t'esbraonis: ja ho faré jo. Els músculs, especialment de les extremitats, adolorir-se per exercicis massa violents o per excés de feina. [...]

Fatigar el cervell (d'algú), marejar, amb sorolls o sons. No paren de cridar tot el dia: m'atabalen, aquestes criatures! El soroll del taller atabala el veïnat. Me n'han fet, de preguntes! M'han ben atabalat.En Joan s'atabalava amb tantes preguntes.  [...]

Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya. Capolar una peça de metall i moldre els trossos. Ferir amb contusió, macar. La pedra ha capolat la fruita. Fatigar fortament. Mira que et capoles fent tant d'exercici. L'excursió l'ha ben capolat. [...]