tenia on anar a dormir, Ha caigut perquè en aquesta habitació no hi ha on agafar-se?), tot i que, com en el cas anterior, en un registre formal són preferibles altres solucions.
En textos que donen instruccions o indicacions, com ara títols o advertiments, és habitual trobar la mateixa construcció [...]
metge).
Ahir devien arribar cap a les sis (i no Ahir arribarien cap a les sis).
La correlació entre el condicional i l'imperfet d'indicatiu (si venies...) també és possible. Es troba de vegades en registres formals, tot i que també s'utilitza col·loquialment amb un sentit expressiu. Per exemple:
Si el [...]
'; giottesc, giottesca (de Giotto)
-ic, -ica: platònic, platònica (de Plató); napoleònic, napoleònica (de Napoleó)
Tot i que aquest tipus d'adjectius són formables, en obres d'àmbit especialitzat es pot evitar aquesta formació i recórrer a l'ús d'un sintagma. Per exemple: àlgebra de Boole, l [...]
dona per a gaire més.
6. Finalment, en l'expressió per sempre s'usa preferentment la preposició per, perquè emfasitza la durada, tot i que l'ús de per a és admissible. Per exemple:
Se'n va anar per sempre més (millor que Se'n va anar per a sempre més).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
exemple:
L'entrenador ha canviat un defensa per un davanter.
Fes-ho tu per mi.
2.7. Causa o motiu. Per exemple:
Ho fa per interès.
Per la teva ambició ho hem perdut tot.
2.8. Agent, especialment en les oracions passives. Per exemple:
La directora ha estat rebuda pel president.
La costa va ser arrasada [...]
refereixen, és a dir, determinen de quin element parlen dins d'un grup. Aquestes oracions s'escriuen sense comes. Per exemple:
Els turistes que estaven marejats van baixar de l'autocar (s'especifica quins turistes, de tot el grup, van baixar de l'autocar: només els que estaven marejats).
Cal tenir en [...]
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]
Fitxa
6275/6Darrera versió: 16.09.2024
Títol
Apostrofació dels pronoms febles
Combinacions de dos pronoms
Resposta
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa. El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta(però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el segon pronom s'apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent. Per exemple: me l'agafa (me + el + agafa); te'l dona (te + el + dona); te l'envia (te + el + envia); se'n penedeix (se + en + penedeix); se n'adona (se + en + adona); la'n treu (la + en + treu).En aquests casos, cal recordar que el pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).
Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple: dona-me'l, posa-te'l, dona-l'hi.Hi ha pronoms que no es poden apostrofar, llavors darrere del verb s'enllacen amb guionet. Per exemple: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.
Les combinacions la + hi,se + us, li + hi no s'apostrofen. Per exemple: la hi pots portar, se us ha escapat.
Els pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.2 i 4.3.3)
seves memòries o li publicaran les memòries)
5. El pronom en és optatiu quan substitueix el complement d'un sintagma nominal definit en una construcció amb valor partitiu. En aquest cas, cal que hi hagi una relació semàntica de part a tot entre el nom del sintagma nominal i el seu complement. Per [...]
Tot i que tots dos són verbs lleugers (verbs el significat dels quals depèn en gran mesura de què els acompanya), donar i fer tenen usos diferents. En alguns contextos, i sobretot en alguns parlars, es fa servir el verb pegar amb el mateix significat que donar i fer.
El verb donar es pot fer [...]
Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista de mots que porten accent diacrític la formen [...]
Fitxa
6275/6Darrera versió: 16.09.2024
Títol
Apostrofació dels pronoms febles
Combinacions de dos pronoms
Resposta
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa. El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta(però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el segon pronom s'apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent. Per exemple: me l'agafa (me + el + agafa); te'l dona (te + el + dona); te l'envia (te + el + envia); se'n penedeix (se + en + penedeix); se n'adona (se + en + adona); la'n treu (la + en + treu).En aquests casos, cal recordar que el pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).
Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple: dona-me'l, posa-te'l, dona-l'hi.Hi ha pronoms que no es poden apostrofar, llavors darrere del verb s'enllacen amb guionet. Per exemple: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.
Les combinacions la + hi,se + us, li + hi no s'apostrofen. Per exemple: la hi pots portar, se us ha escapat.
Els pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.2 i 4.3.3)