'una o l'altra dependrà del grau d'arrelament i ús de la forma traduïda i de les característiques del context concret. En tot cas, si es fa servir el genèric en la forma original, també cal escriure'l amb majúscula. Per exemple:
la Calle Laurel o el carrer Laurel
l'Avenue Montaigne o l'avinguda [...]
mateixa finalitat. La importància d'aquestes mesures per al funcionament de les entitats no es pot desconèixer, tot i que les normes siguin d'un rang inferior.
En tot cas, a l'hora de fer un canvi d'ordre cal anar molt amb compte de no alterar el significat de la frase.
[...]
perquè ho entengués bé.
Com que no sabia d'on podia venir-li aquell mal, va decidir anar al metge.
Si ens queda pressupost tirarem endavant el projecte.
Si jo li pogués explicar tot el que he fet per ajudar-lo, acceptaria millor la meva manera de fer.
[...]
, Víctor Català.
El primer president de la Generalitat republicana fou Francesc Macià, l'Avi.
Convé notar que els noms populars amb què es coneix un grup de persones que pertanyen a un col·lectiu determinat s'escriuen amb minúscula (i sense cursiva), perquè de fet són noms comuns (n'hi ha que fins i tot [...]
llengües romàniques, o bé que corresponguin a organismes amb una d'aquestes llengües com a llengua oficial, pot fer que coincideixin amb les que correspondrien en català. Per exemple:
UE (Unió Europea)
BOE (Butlletí Oficial de l'Estat)
CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques)
Tot i això [...]
del singular per a l'emissor, tot i que també és possible fer servir la tercera persona del singular. Ara bé, és preferible fer servir la primera persona del singular ja que, seguint els usos internacionals, respon a un estil més directe de la redacció administrativa.
Pel que fa al receptor, en [...]
, cal deixar un espai a banda i banda de la barra. Per exemple:
Operacions sortida/tornada de vehicles.
Tots els qui estigueu inscrits a bàsquet i/o futbol haureu de lliurar la butlleta d'inscripció el primer dia.
L'epidèmia s'estengué / es va estendre per tot el país.
2. En cartes, formularis o [...]
veig el moment d'anar-me'n a...
Pel que fa al lligam entre les intervencions del narrador i els fragments de diàleg, cal tenir en compte que les paraules del narrador poden situar-se davant, enmig o després de la intervenció dels personatges. Tot i que la casuística és molt àmplia, les situacions més [...]
pertoqui i que es notifiqui a les parts que l'expedient és en aquest Jutjat.
Així ho disposo i ho signo.
La magistrada jutgessa
(rúbrica)
Davant meu,
El secretari
(rúbrica)
DILIGÈNCIA. Tot seguit es compleix el que s'ha ordenat. La causa es registra amb el núm. [...] en el [...]
el desplegament, i no la grafia de la sigla: el TSJC ('el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya'), la LECr ('la Llei d'enjudiciament criminal'), de CCOO ('de Comissions Obreres').
Pronunciació i grafia
A l'hora de pronunciar una sigla o un acrònim i d'escriure l'article definit o la preposició [...]
Fitxa
5959/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del saluda
Resposta
Definició
El saluda és un document de caràcter protocol·lari, usat per a comunicacions breus que no han de tenir registre, com és ara les notes d'agraïment, les felicitacions, etc.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El saluda, com molts altres documents, segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició.
Els diferents blocs d'informació del saluda són els següents:
identificació de qui saluda
salutació
nucli de la salutació
signatura
comiat
datació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que la forma del verb principal, saluda, fa que calgui usar el tractament de tercera persona del singular tant per a qui saluda com per a la persona destinatària. Aquesta particularitat, al costat de la recomanació general de fer servir en la redacció administrativa el tractament de vós, fa que en alguns casos encara ens trobem amb redaccions incoherents, que de manera errònia alternen el tractament de tercera persona singular (emissor/a) amb el de vós (destinatari/ària).
Un altre aspecte que convé comentar en aquest apartat és el fet que el saluda és un document parcialment imprès. Així, la informació següent ja apareix impresa en el saluda, que es caracteritza pel fet de ser de format A5:
el càrrec de la persona emissora
la paraula saluda
el nom i els cognoms de la persona emissora
la fórmula de comiat
la població
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del saluda són els següents:
1. Identificació de qui saluda
La identificació de qui saluda, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
càrrec i entitat
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús dels tractaments protocol·laris, en general és aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari com és ara el saluda també hi poden aparèixer.
2. Salutació
La fórmula de salutació es redueix a la paraula Saluda impresa de manera que destaqui en una línia independent.
3. Nucli de la salutació
En aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari o la destinatària i la informació sobre el motiu de la salutació (agraïment, felicitació, etc.), per mitjà d'un text ben breu.
Com veiem, doncs, just després del verb principal, saluda, que és transitiu, hi apareix el complement directe, en aquest cas representat pel nom de la persona a qui s'adreça el document. Per tant, cal evitar l'error d'introduir aquest complement amb la preposició a. Així escriurem: "La directora de... / Saluda / el senyor... o la senyora...".
Hem assenyalat que el text ha de ser ben breu, perquè la informació que es transmet per mitjà del saluda apareix com una frase subordinada i no convé que s'allargui gaire.
4. Signatura
De fet aquest document no duu signatura tal com la duen la majoria dels documents administratius. En aquest cas es redueix a la rúbrica, que se situa sota el nom ja imprès de la persona que emet el saluda.
5. Comiat
Per al comiat s'usa una de les fórmules següents, que de fet presenten poca variació:
es complau a expressar-li el testimoni de la seva consideració.
aprofita l'avinentesa per testimoniar-li la seva consideració.
es complau a expressar-li el testimoniatge de la seva consideració.
6. Datació
El saluda és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només duu una única data, que s'estructura com segueix: població (ja impresa), nom del mes escrit en lletres i any escrit en xifres.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina, etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.
El saluda és un document de caràcter protocol·lari, usat per a comunicacions breus que no han de tenir registre, com és ara les notes d'agraïment, les felicitacions, etc.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El saluda, com molts altres documents, segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició.
Els diferents blocs d'informació del saluda són els següents:
identificació de qui saluda
salutació
nucli de la salutació
signatura
comiat
datació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que la forma del verb principal, saluda, fa que calgui usar el tractament de tercera persona del singular tant per a qui saluda com per a la persona destinatària. Aquesta particularitat, al costat de la recomanació general de fer servir en la redacció administrativa el tractament de vós, fa que en alguns casos encara ens trobem amb redaccions incoherents, que de manera errònia alternen el tractament de tercera persona singular (emissor/a) amb el de vós (destinatari/ària).
Un altre aspecte que convé comentar en aquest apartat és el fet que el saluda és un document parcialment imprès. Així, la informació següent ja apareix impresa en el saluda, que es caracteritza pel fet de ser de format A5:
el càrrec de la persona emissora
la paraula saluda
el nom i els cognoms de la persona emissora
la fórmula de comiat
la població
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del saluda són els següents:
1. Identificació de qui saluda
La identificació de qui saluda, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
càrrec i entitat
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús dels tractaments protocol·laris, en general és aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari com és ara el saluda també hi poden aparèixer.
2. Salutació
La fórmula de salutació es redueix a la paraula Saluda impresa de manera que destaqui en una línia independent.
3. Nucli de la salutació
En aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari o la destinatària i la informació sobre el motiu de la salutació (agraïment, felicitació, etc.), per mitjà d'un text ben breu.
Com veiem, doncs, just després del verb principal, saluda, que és transitiu, hi apareix el complement directe, en aquest cas representat pel nom de la persona a qui s'adreça el document. Per tant, cal evitar l'error d'introduir aquest complement amb la preposició a. Així escriurem: "La directora de... / Saluda / el senyor... o la senyora...".
Hem assenyalat que el text ha de ser ben breu, perquè la informació que es transmet per mitjà del saluda apareix com una frase subordinada i no convé que s'allargui gaire.
4. Signatura
De fet aquest document no duu signatura tal com la duen la majoria dels documents administratius. En aquest cas es redueix a la rúbrica, que se situa sota el nom ja imprès de la persona que emet el saluda.
5. Comiat
Per al comiat s'usa una de les fórmules següents, que de fet presenten poca variació:
es complau a expressar-li el testimoni de la seva consideració.
aprofita l'avinentesa per testimoniar-li la seva consideració.
es complau a expressar-li el testimoniatge de la seva consideració.
6. Datació
El saluda és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només duu una única data, que s'estructura com segueix: població (ja impresa), nom del mes escrit en lletres i any escrit en xifres.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina, etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.