(còncau),
usdefruit
(ús).
Ara bé, en el cas demots compostos que s'escriuen amb guionet, cada formant conserva la forma gràfica original. Per exemple:
barba-ros,
no-res,
pèl-ras,
vint-i-u,
fru-fru;
Pèl-de-ca (muntanya del Ripollès), etc.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis [...]
El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb els pronoms de complement directe el, la, els o les, el pronom li es transforma en hi. L'ordre dela combinació resultant és el següent: primer el complement directe i [...]
La locució preposicional en ocasió de s'usa per indicar la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Cal tenir en compte que no és adequat fer servir la preposició amb en aquesta locució. Per exemple:
En ocasió del retorn a les aules, s'han habilitat nous espais per [...]
Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició deo sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). Per exemple:
Les nenes són sobre el banc (o sobre del banc).
Les monedes [...]
La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple:
Era al peu del penya-segat per fer-se una foto.
Quan van arribar al peu dela carretera, van parar de caminar.
De vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb [...]
present, però, que també podem trobar la combinació q + u en mots com quatre, adequar o qüestió. S'escriu q davant de u quan la u (o ü davant dee, i) forma diftong creixent amb la vocal següent:
quatre (qua-tre), adequar (a-de-quar), quantitat (quan-ti-tat), quota (quo-ta), qüestió (qües-ti-ó), [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
Per expressar la idea d'estar esperant algun fet o esdeveniment, es pot fer servir l'expressió en espera de. En canvi, la construcció a l'espera de no està recollida per la normativa. Per exemple:
En espera dela vostra resposta, us saludem atentament.
Quedem en espera dela vostra confirmació [...]
L'ús dela preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple:
És fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir).
Comprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res).
No donis per fet que et vindran a buscar (i no [...]