Resultats de la cerca frase exacta: 132
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
senyor senyora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amo d'una cosa, qui té autoritat sobre un territori, sobre una persona. Un senyor feudal. El rei, nostre senyor, ens ha declarat la guerra. Un avantpassat seu era senyor d'aquella ciutat. ésser senyor de fer alguna cosa Tenir la llibertat de fer-la. Soc senyor de fer el que [...]
senyor senyora
|
|
2.
senyorial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al senyor. Dret senyorial. Propi d'un senyor. Una avinguda senyorial. [...]
|
|
3.
delmari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Territori dins el qual una església, un senyor, el rei, etc., tenien dret a cobrar delme. [...]
|
|
4.
dàimio
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyor feudal japonès. [...]
|
|
5.
vassallatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació de servei, d'amistat i de protecció pactada entre dos homes lliures, un vassall i un senyor, per la qual el vassall es comprometia a servir el senyor, especialment en la guerra, a canvi de protecció, sosteniment domèstic o concessió de béns en usdefruit [...]
|
|
6.
senyoriu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició de senyor. Senyoralla. [...]
|
|
7.
senyoria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. Usar de cruel senyoria. Sota la senyoria dels comtes. Tractament honorífic donat al senyor, a certes persones d'alt rang. Vostra Senyoria. Vostra Senyoria Il·lustríssima. [...]
|
|
8.
senyorada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte imperiós propi de senyor. [...]
|
|
9.
senyorívol -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De senyor o persona d'alt rang. [...]
|
|
10.
desensenyorir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'ésser senyor d'una cosa, de posseir-la. Cessar d'ésser senyor d'una cosa, de posseir-la. Mentre visqui no vull desensenyorir-me de res. [...]
|
senyor senyora
1 1 m. i f. [HIH] [LC] [PR] Amo d'una cosa, qui té autoritat sobre un territori, sobre una persona. Un senyor feudal. El rei, nostre senyor, ens ha declarat la guerra. Un avantpassat seu era senyor d'aquella ciutat.
1 2 [LC] ésser senyor de fer alguna cosa Tenir la llibertat de fer-la. Soc senyor de fer el que voldré: ningú no me'n pot privar.
1 3 [LC] senyora i majora Mestressa de disposar com vulgui dels seus béns. En morir la deixà senyora i majora de tot.
1 4 m. [LC] [RE] Déu, especialment en la tradició judeocristiana. El Senyor és el meu pastor. La passió de Nostre Senyor.
1 5 m. i f. [LC] [PR] [SO] Amo respecte als seus criats. —No hi són ara, a casa, els senyors? —La senyora hi és, però el senyor no hi serà fins al vespre. Els meus senyors d'ara són francesos.
2 m. i f. [LC] Cònjuge, dit per cortesia en lloc d'home o de dona. Hi eren, me'n recordo, vostè i la seva senyora. Com segueix el seu senyor?
3 1 m. i f. [LC] Persona de certa posició, de cert rang social. L'odi dels pobres contra els senyors. Fer algú el senyor.
3 2 [LC] ésser tot un senyor Tenir les maneres, la distinció, d'una persona d'alt rang.
4 1 m. i f. [LC] [SO] Tractament de cortesia que s'aplica a qualsevol persona, encara que sigui d'inferior condició. Senyores i senyors, facin el favor de seure. Perdoni, senyora.
4 2 m. i f. [LC] [SO] Títol que, per cortesia, hom anteposa al nom de qualsevol persona a qui s'adreça o de qui parla. Escolti, senyor Moragues!
5 f. [LC] Dona casada. La tranquil·litzà que no li preguntessin si era senyora o senyoreta.
6 [LC] fer fer la senyora Fer moure un objecte pesant i voluminós balancejant-lo.
7 f. [ED] [LC] [PR] senyora de companyia Dona encarregada de fer companyia a una persona.
8 1 adj. [LC] Propi d'una persona de certa posició, de cert rang social. Té unes maneres molt senyores. És un vestit molt senyor.
8 2 adj. [LC] Anteposat al substantiu, molt gran, considerable, excel·lent. Caram, quin senyor cotxe! M'he comprat una senyora butaca.