1.
atreure [o atraure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 atirar 2 Fig. magnetitzar temptar. Ja em tempta, de venir amb vosaltres, però avui no em puc moure de casa. seduir. La vostra proposició em sedueix. fascinar captivar tirar. No em tira, anar a la festa. abellir enllepolir, enllaminiro engormandir, atreure algú per mitjà de quelcom apetitós [...]
|
2.
aplicable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aplicador, que es pot aplicar. extensiu, que pot aplicar-se a d'altres. Això que hem dit d'ells és extensiu a vosaltres. Ant. Inaplicable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
aquest
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prop nostre. Qui és el més jove de vosaltres? Aquí. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
injustícia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vostre frare (germà) les fortes i grans desraons que vosaltres fèieu als cavallers errants (Curial i Güelfa). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
atacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar. passar a la càrrega arremetre envestir sortir a l'encontre prendre(en certs contextos). Vosaltres ataqueu-los pel darrere i nosaltres els prendrem de front. prendre l'ofensiva girar-s'hi, atacar algú del qual era atacat. No t'hi giris, que [...]
1 Donar la primera escomesa a un adversari. contraatacar assaltar. Vint galeres assaltaren la nau. abordar (una nau a una altra). S'usa també en sentit fig. afalconar, atacar o envestir abrivadament. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. encontrar-se, atacar-se mútuament. batre. Batre la muralla amb l'artilleria agredir. El lladre va agredir la dona amb un martell. Uns desconeguts l'agrediren. escometre, venir abrivadament contra algú. No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós. hostilitzar, fer petits atacs contra un enemic, per causar-li dany. carregar. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar. passar a la càrrega arremetre envestir sortir a l'encontre prendre (en certs contextos). Vosaltres ataqueu-los pel darrere i nosaltres els prendrem de front. prendre l'ofensiva girar-s'hi, atacar algú del qual era atacat. No t'hi giris, que en sortiràs perdent. caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.). tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca. treure les ungles, atacar després d'ésser provocat. mossegar (fig.), atacar acerbament de paraula. atemptar (v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la vida d'algú. Atemptar contra el pudor. Atemptar a la llibertat humana. abalançar-se (contra algú) atracar, atacar algú per obligar-lo a donar tot el que li demanen. 2 Començar una acció destructora sobre alguna cosa. menjar-se. L'àcid es menja el coure. rosegar. L'aiguafort rosega el ferro. → corroir, destruir. 3 Donar la primera escomesa a l'execució d'una cosa. → començar. 4 → fixar, enganxar, pitjar. Ant. Desatacar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |