11.
bastos
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coll de les cartes de jugar que duu dibuixats bastons. El rei de bastos. Carta d'aquest coll. [...]
|
12.
encollarat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que porta un collar o una corona al coll, generalment d'un esmalt diferent. Un lleó encollarat. [...]
|
13.
gorjal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de l'armadura que cobria el coll. Part de la vestidura d'un sacerdot que circumda el coll. [...]
|
14.
collportar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a coll. [...]
|
15.
esbocat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Badat, obert. Que no s'ajusta al coll de la persona que ho empra. Un jersei amb el coll esbocat. [...]
|
16.
traquelo- [o traquel-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. trákhelos, 'coll', que indica relació amb el coll de l'úter. Ex.: traquelotomia, traquelòsquisi, traquelectomia. [...]
|
17.
cervicitis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflamació del coll uterí. [...]
|
18.
garganxó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Laringe. Nou del coll. [...]
|
19.
ansí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça del jou de coll, en forma de U, que subjecta l'animal, en ésser fixada a la part superior del jou. [...]
ansí
m. [LC] [AGA] Peça del jou de coll, en forma de U, que subjecta l'animal, en ésser fixada a la part superior del jou. |
20.
alçacoll
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coll postís que usen els capellans. [...]
|