FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de lluita, de rivalitat, d'oposició. Un tractat de pau acabà amb l'antagonisme entre les dues nacions. L'antagonisme de dues doctrines. Acció o efectes d'un medicament oposats als d'un altre. Acció oposada de substàncies, d'òrgans, de sistemes, etc., de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en lluita, en oposició, amb un altre. Pompeu fou antagonista de Cèsar. Compost natural o sintètic que interfereix la síntesi o la funció d'una substància per un mecanisme de competència. Personatge que en una obra de ficció s'oposa a la figura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expedició de cristians contra els musulmans per a reconquerir Terra Santa. La primera croada. Expedició militar contra infidels, especialment musulmans, contra heretges o contra sobirans separats de la disciplina papal. La croada contra els albigesos. Campanya, lluita, amb fins [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessació temporal d'hostilitats entre enemics que estan en guerra, per conveni de llurs caps, especialment si és de llarga durada. Convingueren una treva d'un any. Combatre sense treva. Cessació temporal d'una lluita, una contesa, un treball, una sofrença. Sempre discutien sense [...]
